22 de maig 2010

MÉS MOIXERONS: L'ART DE PALPAR LA TERRA

Avui sortida en solitari amb bones perspectives.

La cosa no ha anat massa bé, semblava que aquesta setmana de pujada de les temperatures i sol combinat amb les últimes nevades i plujes caigudes tenien que proliferar el treball de les moixeroneres i no ha estat així.

Com sempre el vent ha fet la guitza la setmana de bon temps. El terra s'ha assecat i ha parat el creixement. De corrioles no en neixia cap, només quedaven les de la setmana passada ben seques i cremades pel sol.

El fet que no haguéssin sortit moixerons nous i la gent que hi havia per la zona m'ha fet decidir per la búsqueda de noves moixeroneres a l'espera que no haguéssin estat revisades. En aquest apartat la cosa ha anat bé, noves moixeroneres verges, amb exemplars grossos però ben sans.

En aquestes dates l'herba ja ha crescut i costen més de veure, s'ha de palpar la terra més que mai ja que neixen ben amagats entre la herba aprofitant les humitats de la nit i el resguard del sol. Tot un art però s'ha de tenir en compte que al crèixer l'herba també creixen insectes com aranyes, orugues, grills i algún escurçó que fa que un hagi de mirar on posa les mans.


Exemplars ben sans


Impecable moixeronera que ja varem buidar a mitjans d'abril


Ben tendres i ben amagats dintre el fanàs


Moixeronera ben plena però ben amagada. Per la foto vaig destapar-la perquè es pugui apreciar bé


Pocs dels exemplars nous que neixien





La collita