05 de novembre 2010

LLANEGUES EN SOLITÀRI, FUSIÓ AMB LA NATURA

Diumenge al vespre, vaig decidir que dilluns (dia de tot sants) tenia que sortir sí o sí. Ningú va acompanyar-me o sigui que vaig en solitàri. Les previsions no pintaven gens bé.

Aquesta vegada, tocava preparar el treball de camp millor que mai. Tot decidit, vaig mirar mapes de pluja, humitat, vent i terreny per tal de què em sortís un bon matí.

El fet de no tenir un 4x4, per poder accedir a més punts del mapa, dificulta molt la meva exploració. Avui una vegada més, ha tocat deixar el cotxe a peu de carretera i pujar costes caminant.

Durant la pujada, ja veia bons augüris, alguna llanega perduda s'anava veient. No feia vent i el terreny estava bastant moll. Al arribar a l'alçada i vertents desitjades, vaig anar collint bolets cada vegada més regularment.

El creixement de camagrocs estava parat, el de rovellons en plena decadència, sortien alguns fredolics i hi havien floracions de llengua de bou.


Les llanegues han format la major part de collita. Totes nascudes farà uns tres dies. Com pot ser després del vent i fred que ha fet ? Aquesta ciència no és exacte, per això és tant especial!

Moltes d'elles s'han quedat al bosc per manca d'aigua.


Així doncs, un matí d'aquells que tant trobo a faltar tot sovint, amb un bosc ben viu i ben sol, amb bolets, en solitàri, sense tenir que estar pendent de ningú, oblidant-me de tot, formant part del bosc, la fauna, les plantes, els arbres, de l'aire... fusionat amb la natura, per a mi en l'estat ideal.


























Imatge d'un tros de bosc




Llengües de bou que començaven a sortir









La collita








2 comentaris:

Amalia ha dit...

Molt maco el report, m´ahs fet olorar el bosc. Bona collita de llanegues, com sempre!

Carles Gutiérrez Burniol ha dit...

Merci Amalia, veig que tu també vas collint! Les teves fotos si que són guapes.
La fotografia la tinc sacrificada per falta de temps. Potser quan hem jubili i no tingui forçes per sortir a la muntanya!

Una abraçada