23 de maig 2012

TORNEN ELS MOIXERONS, FRUITS DE L'HERBA VERDA



Després d'unes primeres inspeccions, ja fa unes setmanes, i de comprovar, que aquest any la primavera ens visita tard, les darreres plujes han revifat el creixement de l'herba i augmentat, la seva verdor.
He anat a visitar unes quantes moixeroneres conegudes (calocybe gambosa), els fruits començen a sortir però molt tímidament, l'arrencada forta esta per venir, amb el permís de la meteo, com sempre.

Aquesta vegada ha estat en solitàri i ha sortit prou bé. Per ara ja he fet reserves al congelador per acompanyar alguns ápats abans no arribi la primavera vinent. Necessitava aquesta injecció de natura.

Degudament equipat, m'ha plogut bona part del matí, les temperatures eren suaus i he estat distret bona part del temps, molt concentrat en la inspecció del terreny i amb el soroll de la pluja, amb conjunció amb la natura. Uns moments, d'aquells que passen poques vegades a l'any, un bolet que es busca de manera diferent a tots els altres, i tot això, acompanyat de l'espectacular aroma que desprenen dins la cistella, un cop acabats de collir ben tendres.

Aqui va el meu petit homenatge a aquest bolet que tant m'estimo ! 




































































4 comentaris:

Amalia ha dit...

Bestial Carles!! si que t´estrenes bé! El relat molt maco i les fotos també, fins i tot em sembla olorar-los.
És un bolet complicat per fotografiar, oi?
Jo aniré el dilluns a veure si en trobo alguna carrereta i algun moixernó pero abans, el dissabte faré una exploració murgolera...que aquest any estem tenint molta sort.
Per cert, em recomanes alguna recepta amb moixernons per si en trobem?. L´any passat els vam fer amb pasta i eren molt bons. Com els fas tu?.
Una abraçada ben forta!!

Carles Gutiérrez Burniol ha dit...

Ei Amalia, els moixerons és un dels bolets que m'agrada més de buscar i de menjar! Per fotografiar-los cal destapar la terra perquè es vegin bé tot i que sempre procuro no fer massa destrosses!
Amb un bon sofregit a foc molt lent un raig de Pedro Ximenez i acompanyat d'un tall o qualsevol altra cosa, n'hi ha prou. També són molt bons amb truita !
Molta sort amb les murgules, moixerons i corrioles, t'en surts més que bé! Aviam si ens penjes alguna recepta murgulera ;)

Una abraçada !!!

Anònim ha dit...

Buenas noches:

Me dijeron que usted podría asesorarme sobre hongos alucinógenos, pero yo vivo en la Argentina ¿Me los podrá mandar por MRW?.

Me han comentado que últimamente ha consumido estos hongos alucinógenos para soportar el dolor provocado por la liga del Madrid, aunque algunos comentan que su próximo casamiento tiene mucho que ver con la necesidad de evadir la realidad.

Me gusta su blog, pero por estar escrito en catalán lo doy... "9 puntos", cuando aprenda a escribir en lengua de hombres le irá mejor.

Le mando un abrazo y espero su respuesta... desde Argentina, con la camiseta del Madrid puesta lo saluda....

¿Sabé quién?.

Carles Gutiérrez Burniol ha dit...

Que passa Ezequiel ! Que alegria saber de ti, veo que ya te han informado de todo ! Me alegro que te guste el blog, aunque ya sabes que hay que preservar la lengua.
Veo que te has escondido unos años, normal, despues de tanto éxito culé, los madridistas os habéis escondido bien jajajaja !!!!!!
Sobre bolets alucinogenos nada de nada, aún ni me aclaro con los comestibles D)
Muchos recuerdos a las princesas y espero que nos visites pronto! Aqui todo como siempre, sin novedades, aunque cada día hay más crisis.
Cuidate mucho y espero que vayamos sabiendo de ti !

Un abrazo muy fuerte !