10 d’agost 2013

ASCENCIÓ A L'ANETO (3404m) per la RENCLUSA


Alçada mínima: 1890m
Alçada màxima: 3404m
Temps empleat: 13h
Distància: 15,8 km
Desnivell + : 1546m
Desnivell - :1546m


Per fi hem pujat l'Aneto, sostre dels pirineus. Un cim que no pot faltar al currículum de tot muntanyenc. S'ha fet esperar, la veritat és que no em venia massa de gust ja que és una ruta que, sobretot a l'estiu, acostuma a estar molt massificada, però animat per la Rosa ens varem acabar de decidir.
Degut a la meteorologia, no va quedar-nos més remei que pujar-hi en dissabte, però varem estar de sort ja que no hi havia gent de manera massiva, i a més, va fer-nos un dia d'inici a fi ideal per realitzar l'ascenció.

Varem optar per pujar-hi per la ruta que passa pel refugi de la Renclusa (2140m). Igual que a Ballibierna, durant l'época estival, ens veiem obligats a agafar un bus que ens deixarà a la Besurta (1890m), lloc d'inici de la ruta.

Començem l'ascenció a les 5:30h amb les llums dels frontals, sempre en direcció sud. Sobrepassat el refugi de la Renclusa comença a clarejar, seguim pujant per una tartera amb grans blocs de pedra fins arribar al Portillon Superior, el qual ens va costar trobar. El Portillon Superior, situat a 2870m,  és un pas que creua la cresta dels Portillons per deixar-nos situats a l'inici de la glacera. És on per primera vegada podem veure el cim de l'Aneto, tot i que encara ens quedarà més de 3h d'ascenció.
A partir d'aqui, ens haurem de treure/posar els grampons/piulet (imprescindibles) un parell de vegades ja que hi ha un tram de pedrera a creuar, lliure de neu. La glaçera es flanqueja en diagonal amb suau pendent fins arribar al Collado de Coronas (3196m). A partir d'aqui, el pendent nevat augmenta fins arribar al cim.
He de dir que no varem acabar d'arribar a la creu que ens quedava a uns 30m, ja que varem optar per ser prudents i no creuar el pas de Mahoma, ja que no portavem material per assegurar. El mateix dia malhauradament, un excursionista hi va perdre la vida unes hores més tard. El desnivell ja estava guanyat.

Per realitzar el descens, vaig optar per fer la ruta circular tot i que no estava segur de trobar el camí enmig de tants blocs de pedra i glaçera. La idea era, baixar fins el Collado de Coronas i des d'aqui, seguir baixant creuant la glaçera verticalment fins arribar a l'Ibón del Salterillo, on per sender marcat ens portaria a l'espectacular Plan dels Aigualluts - Forau d'Aigualluts per acabar d'enllaçar amb el camí de tornada.
La cosa va anar molt bé i en varem estar molt contents, ja que és una ruta perfecte que recomano a tothom fer, ja que farem menys pedrera que en el camí d'anada. A més Aigualluts és un lloc de visita obligatòria si es freqüenta aquesta zona.

Podem dir que és una ascenció variada, amb uns primers metres de fort desnivell per tartera, combinats amb el tram de glaçera suau, on l'estat de la mateixa estava en perfectes condicions i el bon gruix de neu acumulat damunt del gel, feia molt més fàcil poder-s'hi moure. El fet de fer la ruta circular, aporta molt més ja que tot el dia hem recorregut nous paratges que ens han satisfet, com bé mereix aquest enorme massís.
Segur que algún dia tornem a pujar la muntanya més alta dels pirineus !


Mapa del recorregut circular




Hem començat l'ascenció de nit i ja hem sobrepassat el Refugi de la Renclusa (2140m). Les primeres llums del dia començen a aparèixer




Comença una tartera de grans blocs que no deixarem fins que arribem al Portillon Superior




Anem avançant per la tartera, el sol ja ilumina les altes crestes de la zona




La tartera es fa pesada i avançem lentament buscant els millors passos. Al fons la Cresta dels Portillons, anem pujant paralels a la mateixa




Hem de sortejar algún tram de congesta enmig de l'enorme tartera. Encara és d'hora i la neu està dura




Aprop del Portillón Superior ens girem per contemplar les vistes. Veiem França enmig d'un mar de núvols






Anem guanyant alçada, ja veiem la glaçera de la Maladeta, però no hem d'arribar-hi. Ara ens decantarem cap a l'esquerra per buscar el Portillón Superior, creuar la cresta dels Portillons i situar-nos a l'altre vessant per creuar la glaçera de l'Aneto




A mesura que ens enfilem el paisatge que deixem enrere és cada vegada més espectacular




Cresta dels Portillons amb gent circulant-hi. Mirant-la des d'abaix sembla molt escarpada, però un cop situats a la mateixa alçada sembla més assequible




Hem arribat al Portillon Superior (2870m), creuem cap a l'altre vessant




Veiem per primera vegada l'Aneto (al fons) i tot el recorregut que ens queda per arribar-hi. D'inici hem de baixar a buscar aquesta gran congesta que es veu a la part inferior de la imatge per creuar-la, després tenim un tram sense neu format novament per tartera amb blocs grans que ens deixarà als peus de la glaçera la qual travessarem al complet i en diagonal. Tot això comportarà que ens haguem de calçar/descalçar els grampons un parell de vegades




Zoom cap a l'Aneto, Collado de Coronas i glaçera d'Aneto




Ara toca xafar la neu que hi ha al damunt de la glaçera i gaudir com mai creuant-la




Imprescindible grampons i sobretot piulet. Encara que hi hagi traça marcada, degut al elevat trànsit d'excursionistes, un petit descuit pot provocar una caiguda pel pendent de la glaçera, agafant altes velocitats i provocant un accident que pot ser mortal. Molta gent portava els grampons i pals de trekking, però no ho entenc, ja que el piulet és la única eina amb la que ens podem frenar en cas de caiguda pel pendent. Cal tenir en compte que els piulets són igual o més importants que els propis grampons




Traça marcada pels excursionistes durant el trajecte per la glaçera




Espectacular aquest vessant. Hem canviat el blanc de la neu i el gel pel gris-marró de les crestes






Pendent moderat de la glaçera. Durant el descens, la creuarem verticalment amb molta prudència per baixar fins el Plan d'Aigualluts que ja es dedueix al fons de la imatge




Ja hem arribat i salvat el desnivell que tocava, estem al sostre i estem molt contents tot i que una muntanya no es guanya mai fins que s'ha completat el descens. Anem a contemplar tot el que els nostres ulls veuen des del sostre dels pirineus!




Vall de Coronas i Ibons de Corones, una de les altres vies d'ascenció






Ens fa molta il.lusió distingir i situar els tres cims que hem fet durant la setmana des d'aquest punt.
Massís del Posets (3375m) vist des del cim de l'Aneto




Massís del Perdiguero (3222m) vist des del cim de l'Aneto




Tuca de Ballibierna (3067m) vist des del cim de l'Aneto




Vista del recorregut desfet amb el Collado de Coronas, la glaçera i la cresta dels Portillons al fons. Encara va pujant gent




Espectaculars les caigudes que trobem arreu, aquestes corresponen a la zona on hi trobem la Espalda de Aneto (3343m), Brecha de Tempestades (3201m) i Pico de Tempestades (3286m)




Hem iniciat el descens amb molta precaució, ja que el tram fins el Collado de Coronas (3196m) té bastant pendent




Baixada directe cap al Plan d'Aigualluts




Neu en molt bon estat alhora de baixar per la glaçera








De tant en tant, ens anem girant per veure d'on venim




Baixem contents i gaudint com mai del descens cap Aigualluts






Ara la Cresta dels Portillons ens queda a l'esquerra baixant. No la tornarem a creuar




Ibón del Salterillo, que no sempre té aigua. Punt vital per agafar com a referència per baixar a Aigualluts. Per arribar-hi anirem buscant els trams amb menys pendent circulant novament entre blocs de pedra. Un cop arribats a l'Ibón del Salterillo, tornem a circular per sender ben fresat que ens baixarà de manera directa a Aigualluts




Espectacular l'esplanada d'Aigualluts, on van a parar totes les aigües procedents de la glaçera de l'Aneto i Maladeta que baixen per la Vall de Barrancs formant el riu Éssera. A la dreta el Pic d'Aigualluts (2708m), a la seva esquerra la blanquinosa i famosa cresta de Salenques que enllaça amb el Massís de la Maladeta






L'aneto es pot veure des d'Aigualluts, en aquest punt planer, les aigües circulen de manera tranquila




Per recuperar el sender cal creuar les aigües, ens descalçem perquè no trobem cap pas. Aprofitem per refrescar-nos i reactivar la circulació de les cames, després de tantes hores caminant




Pic d'Aigualluts i Aneto des del plan. Un imprescindible de visitar i ideal per passar-hi el dia




Zoom cap a l'Aneto des del Plan d'Aigualluts




El sender baixa seguint el curs de les aigües. En aquest punt, cauen formant un bonic salt. L'Aneto al fons, guardià de la zona




Forat d'Aigualluts, zona realment espectacular que ens mostra el que la natura ens pot oferir. En aquest punt les aigües del riu Éssera desaparèixen (una mitjana de 155 dies a l'any), es filtren sota terra i apareixen al cap de 3,6km's seguint en línea recte, a la zona dels Uelhs deth Joèu a Artiga de Lin (Vall d'Aran), desenvocant al riu Garona. Durant l'any, les aigües del riu Éssera que no es filtren, desenvoquen a la mediterrània i les que es filtren que alimenten el riu Garona, desenvoquen a l'Atlàntic




En el moment en què varem visitar la zona, les aigües estaven en procés de filtració




Després de contemplar la meravella d'Aigualluts, seguim descendint per camí cómode fins arribar a la bifurcació on enllaçem amb el recorregut de pujada. Ens queda molt poc per completar aquesta sensacional ascenció!





4 comentaris:

Anònim ha dit...

Quan hi tornem videta?demà?

XAVI ha dit...

Molt guapo amic.
Quant em posi en forma t:acompanyo.
Gran repor

Dani Alcalá Almela ha dit...

Què bo!!! Un bloc que barreja la més gran de les meues passions, la muntanya, i un altra que m'agrada molt, els bolets, encara que en aquesta segona em queda molt per aprendre (i en la primera també jeje), et seguiré... enhorabona pel cim!!!, en 2011 vaig intentar dues voltes pujar a l'Aneto i les dos vaig fer "porra", crec que em vaig obsessionar per eixa muntanya, i ara la veritat es que no em fa gens de goig pujar a ella, i més després de veure les aglomeracions que hi han allí dalt (inclús hi ha un vídeo on la guardia civil dirigeix el tràfic al Pont de Mahoma)...suposo que algun dia ho tornaré a intentar.

Per cert, la foto de portada, es el Estany de Baborte? quins bons records!!!

Salut!!!

Carles Gutierrez ha dit...

Hola Dani, me n'alegro que m'hagis trobat, ja veig que tu també hi vas fort amb el tema muntanya ... de fet l'Aneto mai m'ha tibat de fer, l'hagués canviat pel Tempestades o Russells però la dona el volia. Varem gaudir d'una meteo espectacular i la baixada per aigualluts va acabar d'apuntillar un dia genial.
La foto de portada és l'estany de Sotllo, sota la Pica d'Estats.
Ens anem seguint per aqui. Gràcies per ser-hi !!!!!