Alçada mínima: 1900m
Alçada màxima: 3067m
Temps empleat: 8h10m (contant parades)
Distància: 15 km
Desnivell + : 1182m
Desnivell - : 1182m
Aquesta muntanya li tinc un apreci especial. La transpirinaica creua tota aquesta vall i assoleix el seu punt més alt a l'anomenat Collado de Ballibierna (2728m). Quan vaig creuar-la, ja vaig quedar encisat per les muntanyes que envolten la seva capçalera i també pels nombrosos estanys que tenyeixen de blau alguns paratges de la vall.
La Tuca de Ballibierna, no és un dels tres-mils més elevats que trobem per aquestes contrades però és un cim especial que s'eleva juntament amb la Tuca de les Culebres (3051m) en solitud. Això permet gaudir d'espectaculars vistes que s'obren cap als vessants de la Maladeta, Posets i Perdiguero.
L'ascenció pot fer-se des de l'estany de Llauset o des del Pont de Corones. Nosaltres degut a la nostra ubicació varem pujar per Corones. A l'estiu, tallen la pista que hi arriba des del Plan de Senarta i s'ha d'agafar un bus que durant un trajecte d'uns 45m ens portarà al punt d'inici.
La ruta segueix el gr-11 fins l'Ibón Alto de Ballibierna, on ens desviarem cap al sud fins l'Ibón Chelat amb forta pujada. A partir d'aqui, seguirem ascendint pel llom de la Tuca de Ballibierna fins arribar a la seva cresta, que ens portarà al cim després d'uns 150m circulant per la mateixa. Fàcil de fer, amb algún tram una mica aèri.
La idea era fer la ruta circular, d'anada agafar el gr-11 i de tornada baixar per la Canal de Ballibierna, però hi ha un dels pasos més famosos i exposats de tot el pirineu: el paso del caballo. Aquest pas fa de pont entre la Tuca de Ballibierna i la Tuca de les Culebres, però no portavem material per assegurar-nos en condicions i tot i fer un intent, varem decidir optar per ser prudents i no creuar. Per tant per la tornada, varem desfer el camí d'anada, augmentant una mica més la distància del recorregut.
Una bonica muntanya enmig d'una bonica vall. Estic content per haver recordat vells temps i per conèixer una mica més aquest fantàstic trosset de pirineu !
Mapa del recorregut
La ruta s'inicia seguint el Gr-11 paral.lels al barranc de Ballibierna que baixa ben carregat d'aigua
Arribem a la Pleta dels Llosars on travessem el barranc mitjançant un pont de fusta bastant mal colocat. Les inundacions de juliol han fet moltes destrosses i molts ponts com aquests varen quedar malmesos. Els han colocat novament tant bé com han pogut. En aquest punt el sender bifurca direcció nord per anar a visitar un munt de pics del Massís de la Maladeta, com els Russells (3205m), Tempestades (3286m), Margalida (3244m), Aragüells (3030m) o el mateix Aneto (3404m)
Arribem a la zona dels Ibons de Ballibierna, primer l'Ibón Baixo que l'haurem de creuar per l'esquerra. Al fons ja veiem la Collada de Ballibierna
Hem creuat l'Ibón Baixo, guanyem una mica de desnivell sempre en direcció al Collado
En pocs metres, arribem a l'Ibón Alto de Ballibierna. Un cop creuat, deixem el Gr-11 per dirigir-nos en direcció sud per forta pendent fins arribar a l'Ibón Chelat
A la nostra esquerra, deixem el Collado de Ballibierna (2728m), punt més alt de tota la transpirinaica
Arribem a l'Ibón Chelat i el paisatge canvia radicalment. Haurem de travessar l'Ibón per la seva esquerra per dirigir-nos al llom de l'esquerra de la imatge fins guanyar la cresta. El cim queda darrera, ja s'intueix la cresta de pedra blanca
Un cop al llom, pujem fort. Al fons veiem els estanyets de Coma Arnau, recorregut dels muntanyencs que arriben al cim pujant per l'Estany de Llauset
Hem arribat a la cresta que ens portarà al cim que s'intueix al fons. Algún tram una mica aèri, però sense complicacions
Tuca de Ballibierna (3067m), situada enmig de la cresta
Mirada cap al nord amb la Vall de Llosars i l'Ibón de Llosars que ens porta al gran Massís de la Maladeta. Veiem els Russells, Margarida, Tempestades i Aneto al fons
Cim i vista del tram de cresta fet fins al cim
Anem a probar de fer la circular passant per la Tuca de les Culebres (3051m) que veiem allà mateix, però hem de travessar el Paso del Caballo, al centre de la imatge de color més grisenc. Una llosa en forma triangular amb bona caiguda per ambdós costats, famosa pels seus accidents mortals. La millor manera de creuar-la, és colocant una cama a cada banda i anar trotant com si fossim un cavall per avançar. El pas és molt aéri i exposat i desestimem la opció ja que tampoc portem material per assegurar-nos i bufa el vent amb cops forts
La Vall de Ballibierna amb un recorregut magnífic
La Collada de Ballibierna ara ens queda molt avall
Hem iniciat el descens desfent el recorregut de l'anada, les crestes que envolten l'Ibón Chelat són espectaculars
Sobrepassem l'Ibón Chelat per dirigir-nos novament als Ibons de Ballibierna. Baixem ràpìd perquè estavem avisats de risc de tempestes de tarda
Massís del Posets, el temps empitjora
Ibón Alto de Ballibierna amb l'Aneto al fons
Parada obligatòria per fer un petit refrigeri després de veure aquestes calmades aigües cristalines
Seguim baixant amb les muntanyes de la Serra Negra com a teló de fons
Avançat el descens, ja podem veure la Tuca de Ballibierna i la Tuca de les Culebres amb el tram de cresta fet i el Paso del Caballo enmig de les dues
Zoom cap als dos cims. Aqui es pot apreciar bé la procedència del nom de Tuca de les Culebres, donat per les formes serpentinades de la roca que forma aquest cim
Arbre mort i muntanyes, éssers inerts però que tenen molta vida barrejats dins l'inmens paisatge
1 comentari:
Ila foto del pic carles?????
Publica un comentari a l'entrada