05 d’agost 2014

LA VALL D'ORDESA I ELS SEUS VESSANTS


Acabem de tornar de les vacances d'agost, les quals cada any, dediquem a l'alta muntanya. Aquest any, varem marxar mig refredats i amb un temps molt variable que feia impossible poder organitzar les rutes amb temps i de manera convenient. Tot això li hem de sumar el fet que alguna de les ascencions calgués reservar refugi en dies fixats i molt concrets, sense poder escollir.
Aquest fet, ens ha portat de correcuita i bastant al límit, pel fet de tenir que enllaçar rutes realment llargues i dures en dies consecutius sense massa temps per descansar amb condicions.

La veritat és que hi havien molts reptes acompanyats de mals auguris de bon començament. Finalment les ganes i l'encant per la muntanya han pogut amb qualsevol refredat i inconvenient. El temps ens ha ensenyat la seva care alegre acompanyant-nos gairebé en totes les caminades, i ens ha donat el plaer de completar tots els objectius.

Després de les vacances d'agost de cada any, sembla complicat poder-se superar i realment així ha estat un any més. Un total de catorze dies festius, on deu d'ells, els hem passat a l'alta muntanya en gairebé tota la seva totalitat, amb un desnivell positiu acumulat de més de 12000m en més de 200 km's, superant tots els obstacles que han suposat la visita a les muntanyes més altes del pirineu, ja sigui en format d'ascenció com en modalitat de travessa.

La zona escollida ha estat Ordesa i el Massís del Monte Perdido situat al Pirineu Aragonés. La ubicació, al bonic poble de Broto, ens ha permés tenir una bona aproximació a aquestes muntanyes que són frontereres a França i també ens han acostat al Massís del Vignemale de visita obligada.
Molta cosa hi ha per veure i moltes muntanyes per conquistar, per tant, la selecció de les rutes ha estat bastant acurada, dins d'una zona repleta de valls, circs i muntanyes de més de tres-mil metres d'alçada que cumpleixen amb les espectatives de qualsevol muntanyenc, ja que no oblidem, que ens trobem al pirineu més salvatge i abrupte.

Aniré penjant els reportatges per separat per poder fer una bona selecció de les imatges i acompanyar-les de bones explicacions.


VALL D'ORDESA PEL VESSANT SUD:  LA FAJA DE PELAY

Primera presa de contacte amb la coneguda i massificada Vall d'Ordesa, tot i que cal remarcar que la gent abunda més pel fons de la vall que no pas per les populars "fajas".
És el primer dia, excursió llarga però amb desnivell suau. Partint de l'aparcament a la Pradera d'Ordesa (a la qual únicament s'arriba amb autobús durant els mesos d'estiu, partint del poble de Torla), arribem fins la cascada de "Cua de Cavall" per la Faja de Pelay que transita a mitja alçada pel vessant sud de la vall, oferint boniques perspectives. La tornada, pel fons de la vall per observar els múltiples i espectaculars salts d'aigua a les Gradas de Soaso.

Alçada mínima:  1275m
Alçaca màxima:  1915m
Distància: 21,45 km
Temps empleat: 6 hores (parades incloses)
Desnivell + :  871m
Desnivell - :  871m


Mapa del recorregut





La bonica església de Torla, lloc de sortida cap a la Vall d'Ordesa




Som a la pradera, lloc d'inici de les rutes per la Vall d'Ordesa. Hi han nombrosos ponts que creuen el Rio Arazas el qual recull les aigües del Massís del Monte Perdido




Per recórrer tota la vall per la Faja de Pelay, ens situem al vessant sud de la Vall per guanyar tot el desnivell del dia de forma inmediata. Això ens permetrà guanyar alçada per poder veure la Vall d'Ordesa des de grans perspectives. La pujada la fem enmig de faig




El dia s'aixeca i comença a brillar el sol. Veiem l'inici de la Vall d'Ordesa amb l'aparcament de "la Pradera" al fons




Els núvols no ens deixen veure els nombrosos tres-mils de la zona. Aqui veiem la gran cascada que cau del barranc del Circo de Cotatuero




Mirada cap al vessant nord de la Vall d'Ordesa on hi ha la gran majoria de "fajas", impossibles de divisar enmig de tants plecs que forma el terreny




Faja de Pelay, aqui podem veure a quina alçada i per on transita el sender




Una flor enmig de tanta muntanya. Lliri del pirineu (Iris latifolia)      




Una altra flor, rodejada de lliris pirinencs




La Vall d'Ordesa avança, bona perspectiva de la Faja de Pelay per on transitarem




Important el contrast del verd amb el color ocre de les roques que aixequen aquestes parets tant verticals




Els contramurs que formen el Punta Tobacor




Ens anem acostant a la capçalera de la Vall d'Ordesa on hi trobarem la coneguda cascada "Cua de Cavall"




El dia s'aixeca i s'amaga en un moviment constant de la nuvolositat




Ja veiem la capçalera de la Vall, formada per Circo de Soaso. A partir d'ara el sender va perdent en alçada fins arribar a la cascada "Cua de Cavall". Es divisa al fons el sender que recorre la vall per la seva part més baixa, pel qual tornarem




Com tocat per la mà dels Déus, apareix el cim del Monte Perdido (3355m) al fons




La famosa cascada "Cola de Caballo"







Estem tornant a la "pradera" per la part baixa de la Vall d'Ordesa. Els barrancs que alimenten el Rio Arazas són nombrosos




Aigua cristalina i calmada. Fet inversemblant pel que ens trobariem a continuació




La Torre de Góriz (2792m) s'aixeca i dóna la benvinguda als muntanyencs que voldran aconseguir els tres-mils que s'amaguen darrera d'ella




A partir d'aqui, el sender transita en baixada i va formant grades de Soaso amb nombroses cascades. Tot un espectacle de moviment, soroll i colors. Delícies pels amants de l'aigua


















Cascada del Estrecho




Cascada de la Cueva




I un petit video per tal que ús feu una idea de la força amb la que baixava l'aigua i el soroll que l'acompanyava





Anem perdent alçada i de sobte entrem en una esplèndida fageda on la seva calma, contrasta amb l'anterior soroll que portava l'aigua







Darrers metres abans d'arribar novament a "La Pradera". Vessant nord de la Vall amb el Punta Gallinero, on destaca la seva paret amb forma de llibre obert





VALL D'ORDESA PEL VESSANT NORD: LES FAJAS DE RACÓN I CANARELLOS

Aquesta vegada transitem pel vessant nord de la Vall d'Ordesa, enllaçem les Fajas de Racón amb la de Canarellos fins el Bosque de las Hayas, on enllaçem amb el sender que torna novament pel fons de la vall. Ruta molt menys freqüentada que l'anterior, potser pels seus passos més aèris tot i que per a nosaltres no varen representar cap dificultat. Ruta molt recomanable que circula en sender ben definit i que ens mostra bones perspectives d'Ordesa.


Alçada mínima:  1275m
Alçaca màxima:  1990m
Distància: 14,7 km's
Temps empleat: 5 hores (parades incloses)
Desnivell + :  704m
Desnivell - :  704m


Mapa del recorregut




Igual que la Faja de Pelay, per arribar a la Faja de Racón guanyem alçada pel vessant nord enmig de bosc mixte de faig, pi roig i sobretot boix




Després de més de 600m de desnivell guanyats, sortim del bosc i ens trobem de cara l'espectacular cara sud del Tozal del Mallo (2254m)




Entrem a la Faja Racón




El recorregut intenta sempre seguir pel peu de la paret vertical







Ens dirigim sota les parets que formen Punta Gallinero




Espectaculars les parets i la seva verticalitat amb caigudes realment de vertígen




L'ésser humà queda insignificant davant de tal magnitud




Seguim caranejant i ja veiem la zona del Circ de Cotatuero amb la seva gran cascada que haurem de travessar




Un cop travessada la cascada de Cotatuero, enllaçem amb la Faja Canarellos que passa per algún indret enmig d'aquesta paret que forma el Monte Arruebo (2751m)




Espectaculars les parets de formen el Circ de Cotatuero




Perspectiva del vessant sud de la Vall d'Ordesa, per aqui transita la Faja de Pelay




Just abans d'arribar a la cascada que baixa del barranc de Cotatuero, enllaçem amb la Faja Canarellos




Travessem la cascada de Cotatuero per un pont sense cap dificultat




Els contramurs que acabem de travessar per la Faja de Racón




És fenomenal poder veure en gran perspectiva el recorregut que acabem de fer i la magnitud de la muntanya. En aquest cas Faja de Racón als peus de Punta Gallinero





Perspectiva de l'inici de la Vall d'Ordesa des del vessant nord




Seguim avançant per la Faja Canarellos cap a la capçalera de la Vall




Espectaculars les estampes que ens deixa el recorregut




Sender ben definit als peus de les parets més verticals







Noves imatges del vessant nord de la vall




Un cop completada la Faja Canarellos, perdem alçada fins entrar a l'esplèndid Bosque de las Hayas que ens portarà al sender on completarem la circular fins el punt d'inici, la Pradera