06 de juny 2015

ROC BLANC (2542m) i PIC DE BAXOUILLADE (2546m)


Alçada mínima: 1616m
Alçada màxima: 2546m
Distància: 15,8 km
Temps empleat: 8h30m (parades incloses)
Desnivell + : 1185m
Desnivell - : 1185m


Espectacular sortida a la zona de Donezan al pirineu francès, situada dins de la Reserva Nacional d’Orlu per pujar el Roc Blanc (2542m) i el Pic de Baxouillade (2546m), fa tot just deu dies.

Aquesta vegada i després de molt temps, fem la sortida amb l’amic Raymon, bon coneixedor de la zona i gran muntanyenc. Ell, ha planificat i dissenyat una ruta que hem tingut que modificar en els punts més importants de la mateixa, degut a la gran quantitat de neu que encara queda a la zona i que no esperàvem. Finalment, hem pogut aconseguir tots els objectius fixats, fent servir les mans en més d’una ocasió. Ruta complicada i exposada per fer en condicions hivernals.

La ruta és circular, un cop sobrepassat el poble de Quérigut i arribats al refugi forestal de Laurenti, hem fet l’ascens per la Vall de Laurenti i un cop situats dalt el cordal, mitjançant un recorregut que hem improvisat buscant els millors passos, hem visitat el Pic de Baxouillade (2546m) i el Roc Blanc (2542m). La idea era fer el descens per la Portella de Barbouillere però el pendent era considerable i ple de neu, així doncs hem baixat pel dret per un corredor herbat situat al vessant nord, que ens ha situat a la mateixa Vall de Barbouillere per on hem acabat de completar la circular.

Per no ser muntanyes molt altes, la zona té un marcat caràcter alpí. Els pendents i desnivells són importants, les tarteres amb rocs immensos i les inclinacions dels colls i portelles, ja ens avisen que estem en un pirineu diferent, on destaca pel seu verd especial que el fa diferent de qualsevol altre zona, degut a un microclima ple d’humitat i amb precipitacions abundants.
Les parts baixes de la ruta són realment sensacionals, uns boscos planers, nets i espectaculars de varis tipus d’avetoses, fagedes i pi negre que combinen amb uns prats plens de marmotes que juguen enmig d'un verd brillant.

Les vistes són espectaculars, aquesta zona tanca les muntanyes d’Orlu pel nord est i s’eleva en solitari. Podem veure tot el pirineu de Portè Puymorens, on encara hi queda molta neu, la zona del Tarbésou (2364m), les muntanyes del Circ del Siscar frontereres entre Andorra i França i molt aprop nostre, el cordal dels Puig Perics, passant pel Puig de la Grava amb el Puigpedrós de Lanós i el Coma d’Or de teló de fons, la bonica Vall de Galba i la Portella d’Orlu, la mateixa i singular Dent d'Orlu i el Massís de Madres. D’això si que en podem dir un bon mar de muntanyes.

Amb la companyia de l’amic Raymon hem gaudit d’una jornada completa de muntanya, en una zona que jo mai havia visitat abans i que m’ha agradat de manera especial. Acostumat a les sortides en solitari, m’ha encantat poder gaudir de les sensacions i experiències amb una persona que compartim les mateixes aficions tant de muntanya com de bolets i que n’és gran dominadora de les dues. Gràcies Raymon! Tornarem junts a la muntanya!


Mapa del recorregut




Mapa de relleu





Sortim des de l'aparcament del Refugi forestal de Laurenti on hi arribem des del poble de Quérigut mitjançant pista en bon estat




El primer tram fins l'Estany de Laurenti és curt, en 30m arribem a la capçalera de l'estany on ja podem veure el principal objectiu del dia: el Roc Blanc (2542m), pel seu vessant est




Formidables vistes de l'Estany de Laurenti (1936m)




Mentre fem fotografies a l'Estany de Laurenti, ja veiem la neu que encara queda i que no esperavem. No serà fàcil aconseguir els objectius del dia, però estem ben decidits a intentar-ho. No ens ho esperavem i no portem material d'hivern




Les Crestes de Laurenti, que tanquen la vall per l'est




Els dos objectius del dia: a l'esquerra el Pic de Baxouillade (2546m), al centre el Roc Blanc (2542m)




Zoom cap al Pic de Baxouillade (2546m) i bona part del recorregut per arribar-hi, en el qual haurem de sortejar i travessar unes quantes congestes de neu. A la part superior de la imatge, s'aprecia el Coll de Laurenti (2409m) amb una bona pala de neu per arribar-hi




Sensacional l'Estany de Laurenti enmig de natura morta i viva a la vegada




La Vall de Laurenti continua cap a la Portella de Laurenti enmig d'aquesta llarga i espectacular pala de neu. Just a l'esquerra de la Portella de Laurenti despunta el Pic de la Tribuna (2499m)




A mesura que ens endisem a la vall, podem divisar molt millor les crestes de Laurenti




L'estany de Laurenti queda enrere, continuem circulant per la Vall de Laurenti cada cop, guanyant alçada progressivament




Trobem les primeres congestes de neu sense massa inclinació que superem amb facilitat




Quin verd més bonic, contrastat amb el blanc de la neu




Estem ben bé sota la paret est del Roc Blanc (2542m) on trobem aquest petit estany que recull les aigües de les congestes d'aquest vessant. Encara no hem arribat a 2300m i l'estany encara està ben glaçat!




Des d'aquest punt, veiem la pala de neu que ens conduiria al Coll de Laurenti (2409m). Nosaltres anirem a buscar el cordal més cap al sud perquè primer volem pujar el Pic de Baxouillade (2546m)




Seguim flanquejant guanyant alçada, deixem enrere el Roc Blanc (2542m) i avançem en direcció el Pic de Baxouillade (2546m)




Pic de la Tribuna (2499m), Portella de Laurenti i Pic de Baxouillade (2546m). Decidim situar-nos ben bé a la gran congesta de neu de sota el Pic de Baxouillade, per buscar el millor punt per guanyar el cordal. Estem improvitzant constantment per escollir les millors opcions enmig d'un panorama on la neu encara abunda. Un cops arribats a la congesta, veiem el camí que escollirem per guanyar el cordal, al qual hi arribarem després de superar bastant desnivell per una pala herbada amb fort pendent




Un cop al cordal, fàcil i ràpid fins el Pic de Baxouillade (2546m). Ara, obrim mapes i treiem càmeres per captar el moment i posar nom a tot el que veiem




Cap al nord, despunta la Dent d'Orlu (2222m) a l'esquerra i el Tarbésou (2364m) a la dreta




Zoom cap a la Dent d'Orlu (2222m), una muntanya singular i especial per la seva espectacular forma




Zoom cap al Tarbésou (2364m), situat a la zona dels Estanys de Rabassoles on hi tinc una visita pendent després que en Raymon m'expliqués lo bonica que és la zona




Roc Blanc (2542m) vist des del Pic de Baxouillade (2546m) i el recorregut per arribar-hi. Per l'esquerra treu el cap el Pic de la Camisette (2426m)




Brutal l'enorme Vall de Galba




Capçalera de la Vall de Galba amb la Portella d'Orlu com a punt culminant. Al fons a l'esquerra veiem els dos Perics (2690m-2810m), el Puig de la Portella Gran (2765m) i el Puig de la Grava (2671m) que varem visitar tot just fa un any




Puig de la Grava (2671m) a l'esquerra, Vall d'Orlu, Coma d'Or (2826m) i Puigpedrós de Lanós (2842m) al fons




Circ del Siscar que vaig visitar encara no fa ni un mes, fronterer entre Andorra i França. A l'esquerra despunta el Roc Meler (2811m) i el Pic de la Cabaneta (2847m), al centre el Pic d'Escobes (2779m), les crestes de l'Alba, la Portella del Siscar (2440m) i el Pic de Nerassol (2633m) a la dreta




La Vall de Laurenti amb el seu estany, escollida per realitzar l'ascens. Realment bonica




Un cop hem vist les vistes des del Pic de Baxouillade (2546m) ens arribem a un altre cim (no anomenat als mapes) que està ben bé al costat del Baxouillade, per poder veure el recorregut que varem fer fa un any des del vessant nord. Al fons el Carlit (2921m) i el Puig de la Cometa (2763m) davant seu i el recorregut fins el Puig de la Grava (2671m), visible a la dreta




Anem cap al Roc Blanc (2542m), per arribar-hi haurem de circular per aquest llom, per acabar baixant fort fins el Coll de Laurenti (2409m) en un petit descens que ens obligarà a utilitzar les mans en algún punt. Sense complicacions destacables




Sensacional el vessant est de la Dent d'Orlu (2222m)




Baixant cap al Coll de Laurenti (2409m), espectacular el desnivell fins el fons de la Vall de Laurenti




Coll de Laurenti (2409m) situat dins la Reserva Nacional d'Orlu i l'estany glaçat que hem visitat no feia massa estona als seus peus amb les crestes de Laurenti de teló de fons




Hem arribat al cim del Roc Blanc (2542m). Des d'aqui veiem la Vall de Laurenti amb la seva Portella com a punt culminant. A la dreta d'on venim, el Pic de Baxouillade (2546m) i el recorregut fins el Roc Blanc (2542m)




Cim del Roc Blanc (2542m) format per enormes blocs de pedra sense cap indicador visible. Com que ens hem trobat congestes durant el flanqueig, per arribar al cim, hem decidit guanyar la cresta




Dent d'Orlu (2222m) i Pic de Tarbésou (2364m) al fons i Vall de Barbouillere per on realitzarem el descens. Des d'aquest punt, tot i que no l'acabem de veure, a l'esquerra hi ha la Portella de Barbouillere. Ja intuim que hi haurà neu i també estem avisats de l'enorme pendent que hi trobarem. Descartem aquesta via i busquem un altre punt per baixar que estigui net de neu




L'esforç realitzat es transforma en pura satisfacció en un dia que es va tancant lentament




Estany de Laurenti des del Roc Blanc (2542m) i els més de 500m de caiguda que els separa




Camí escollit per afrontar el primer tram de descens de més inclinació fins la Vall de Barbouillere. Directament des del cim del Roc Blanc (2542m), decidim baixar per aquesta canal de la cara nord, que més enllà del fort pendent, ens portarà sense problemes a la part fonda de la Vall. El Pic de la Camisette (2426m) tanca la Vall de Barbouillere pel nord. Hem escollit un camí no marcat, però que ens ha portat on voliem




Zoom cap al Pic de la Camisette (2426m) on es forma una petita olla als seus peus, on s'hi troben els dos estanys de la Camisette, dels quals en podem veure un a la dreta de la imatge





Baixant enmig de fort pendent, buscant els millors passos. Aviat arribarem al pla. Espectacular la Vall de Barbouillere







Hem arribat al pla, des d'aquí podem veure la marcada canal que porta a Portella de Barbouillere. Hem escollit la millor opció possible




Anem baixant cómodament per la vall a estones trepitjant neu. La Portella de Barbouillere sempre al fons




Després de transitar una estona per la Vall de Barbouillere, val la pena fer mitja volta per observar d'on venim i gaudir de les espectaculars vistes del vessant nord del Roc Blanc (2542m)




Cada vegada trobem més aigua pel camí. La zona està en ple desglaç, aquí, tot just ara arrenca la primavera




Cara nord del Roc Blanc (2542m) al complert, els núvols s'han apoderat de les parts altes dels cims




Moltes marmotes per la zona, jugant entre elles, grans i petites. Es notava que estaven contentes amb l'arribada del bon temps




L'únic isard que em vist en tot el dia, travessant una enorme congesta de neu




Ens despedim del Roc Blanc (2542m) amb la Portella de Barbouillere. Hem canviat el blanc de les congestes de neu pel sensacional verd d'aquesta zona que és únic




A mesura que anem perdent alçada el riu de Barbouillere baixa amb més força




Entrem a la zona de bosc. Primer tenim un tram de descens enmig de bosc on predominen com a mínim dues espècies d'avets




Després, començen els plans on el boscos d'avets es barrejen amb el verd dels prats. No pot haver-hi millor final per una ruta d'alta muntanya




En Raymon observant els boscos, el quan n'és bon dominador




Exemplars d'avets de considerables dimensions




Boscos i prats de pastures que no s'acaben mai, una delicia tant pels ulls com per les cames




Aigua, verdor, neu i color. Ens emportem cap a casa un dia difícil d'oblidar amb tot el que la primavera ens pot oferir






6 comentaris:

Rafel Oliver ha dit...

Gran reportatge, felicitats!!

Raymon ha dit...

Espectacular la sortida i reportatge, tot un plaer gaudir de la teva companyia i tot un luxe llegir el teu relat del dia, ho has explicat perfectament, només voldria afegir que aquest Pirineu és tan a prop i tan diferent alhora, i que som privilegiats de conèixer indrets com aquest.

Carles Gutiérrez Burniol ha dit...

Gràcies Rafel, la sortida val un reportatge com aquest!

Si Raymon, un pirineu diferent i tot un luxe haver-ne trepitjat una mica d'ell. Sens dubte va ser un dia sensacional. Gràcies per la teva companyia!

Gerard Taulé Codinach ha dit...

Fantàstic, és molt maco veure aquest paisatge tan agrestre, i amb més neu tot i ser més baix que el Pirineu gironí!!

Gerard Taulé Codinach ha dit...

Fantàstic, és molt maco veure aquest paisatge tan agrestre, i amb més neu tot i ser més baix que el Pirineu gironí!!

Carles Gutiérrez Burniol ha dit...

Gràcies Gerard! la veritat és que sembla mentida la gran diversitat topogràfica que tenim en tant poca distància al pirineu!