05 de setembre 2015

TRAVESSA DELS 6 CIMS A ANDORRA



Distància total: 52,24 km
Temps total empleat: 19h 7m (parades incloses en 2 dies i mig)
Desnivell + acumulat: 3967m
Desnivell - acumulat: 3743m


Mapa del recorregut




Com ja és habitual de cada any, després de trepitjar les muntanyes més altes del pirineu vaig a fer una petita travessa en solitari. M'agrada molt fer-ho perquè és una manera de prolongar i aprofitar el bon estat de forma que et dóna tant desnivell acumulat durant tants dies continuats.

Aquest any, no he tingut massa temps per organitzar ni buscar travesses ja existents que s'adaptéssin al temps del que disponía, per tant, tenia que improvisar i quina millor opció que Andorra amb la seva extensa xarxa de refugis lliures .
La tarda anterior al dia de partida, obro el mapa d'Andorra on hi tinc anotats llocs pendents que encara no he visitat, un d'aquests llocs és la carena que enllaça els Casamanyes amb el Pic de l'Estanyó, així doncs partint d'aquí, enllaço una ruta circular feta a mida que s'adapta perfectament al que busco.

La ruta comença i acaba a l'entrada de la Vall d'Incles i circula en sentit antihorari. L'he titulat com "La Travessa dels 6 cims a Andorra" i com que l'he trobat molt interessant, en deixaré tots els detalls publicats. Aquesta ruta es pot començar des d'altres punts que no sigui la Vall d'Incles, com Sorteny, Canillo o el Coll d'Ordino, el sentit de la marxa és indiferent, només ens estalviarem o guanyarem uns 200m més de desnivell.
La ruta és una volta pel centre d'Andorra, visita el segon i tercer cim més alt del País: Pic de l'Estanyó (2915m), Pic de la Serrera (2912m) a més del Pic de la Coma de Varilles (2758m) i els tres Casamanyes (2740m-2725m-2752m), per enllaçar els cims visitarem una part de la Vall d'Incles, la Coma de Ransol i la Vall de Sorteny al complet, La ruta circula durant hores en alçada per la Serra de l'Estanyó i també serà d'especial interès l'Obac de Canillo a les parts més baixes del recorregut. Tampoc poden faltar els estanys, com el de Cabana Sorda, de l'Estanyó, de la Vall del Riu o de Ransol.

Pel que fa a les indicacions, simplement es tracta d'anar enllaçant les Valls pels diferents colls que les separen, és aquí on trobarem els desviaments que en poca estona ens portaran fins als cims.
Per anar de la Vall d'Incles a Sorteny seguirem les marques grogues i vermelles del GRP (recorregut que dóna la volta a Andorra), del refugi de Sorteny al Pic de l'Estanyó l'itinerari està indicat amb marques punts grocs. La carena que va del Pic de l'Estanyó als Casamanyes hi trobarem marques amb punts vermells que ens guiaran per no complicar la cresta. La baixada fins a Canillo amb punts grocs novament i el tram de Canillo a Soldeu, per un sender local "Camí del Gall", amb marques on hi ha un gall pintat de vermell.

Pel tema de les pernoctacions tenim varies opcions, per tant, podrem allargar la ruta si ens interessa. Els refugis lliures són: refugi de Cabana Sorda, refugi dels Coms de Jan i el refugi de Rialb que és el que vaig escollir jo, tot i desviar-me una mica de l'itinerari, i és que volia una nit de refugi lliure i ja de pas visitava la bonica Vall de Rialb. En cas contrari podem utilitzar el refugi guardat de Sorteny. El poble de Canillo també serà una bona opció per fer nit amb varis hotels i també un camping.

Un cop resumida la travessa, proposo una explicació més detallada per etapes i animo a tots els muntanyencs a intentar aquesta ruta ja que els seus cims, valls i situacions d'hores en alçada no ens deixarà indiferents!



ETAPA 1: De la Vall d'Incles al Refugi de Rialb


Alçada mínima: 1760m
Alçada màxima: 2912m
Distància: 21,5 km
Temps empleat: 7h 45m (parades incloses)
Desnivell + :  1825m
Desnivell - : 1469m


Inici del recorregut al principi de la Vall d'Incles, on vaig adonar-me que a l'estiu tanquen el tram de carretera asfaltat que arriba fins el Pont de la Baladosa. Per tant no em queda més remei que aparcar a les zones habilitades de l'inici de la Vall.
Camino per la Vall d'Incles per pista asfaltada en direcció el Pont de la Baladosa, on s'acaba la pista, i on hi ha l'enllaç amb el GRP (marques vermelles i grogues) que ens portarà a Cabana Sorda, abans d'arribar-hi trobem un indicador d'un sender que surt a l'esquerra en sentit nord, puja directe fins al refugi de Cabana Sorda fent drecera, aquest sender puja en fort pendent i talla la volta que fa el GRP. Donat que he sortit molt tard l'agafo sense pensar-m'ho tot i que recomano anar a fer la volta.
Després d'arribar al refugi de Cabana Sorda on hi ha l'estany que porta el mateix nom, enllaço amb el GRP. El sender s'enfila en pendent molt pronunciat fins arribar al Portell de la Coma de Varilles (2565m) i d'aquí al Pic de la Coma de Varilles (2758m).
Baixada per la Coma de Ransol fins al refugi dels Coms de Jan i pujada fins el Coll de la Mina (2720m) que ens permetrà arribar al Pic de la Serrera (2912m) tercer sostre d'Andorra. Després de desfer el sender fins el Coll de la Mina, salto i baixo per la Vall de Sorteny fins arribar al refugi guardat de Sorteny on podria haver acabat l'etapa.
Com que anava bé de temps, vaig decidir anar a dormir al refugi lliure de Rialb (1995m). Per arribar-hi cal guanyar uns metres de desnivell fins el Planell del Quer i saltar a la Vall de Rialb, un descens ràpid i inclinat ens portarà a les parts baixes que ens permetrà remuntar la Vall de Rialb fins trobarn-nos amb el seu refugi. Calculeu uns 45m per arribar del refugi de Sorteny fins el refugi de Rialb.



Mapa del recorregut de la primera etapa




Mapa de relleu de la primera etapa




Aquí és on començo la travessa, a l'inici de la bonica Vall d'Incles




Aqui trobo el desviament que em portarà al refugi i Estany de Cabana Sorda de forma directe per evitar distància, darrera del cartell indicatiu, continua la Vall d'Incles. Al fons destaca l'Alt de Juclar (2588m)




Panoràmica de la Vall d'Incles, al centre es veu el final de la pista asfaltada, al Pont de la Baladosa. A l'esquerra l'Alt de Juclar (2588m), al centre i al fons el Pic d'Escobes (2781m) i a la dreta el Pic de la Cabaneta (2818m). El GRP flanqueja des del Pont de la Baladosa fins Cabana Sorda evitant la pujada directe però fent més distància




A la part inferior veiem el refugi lliure de Siscaró (2150m) i damunt seu el Pic de la Cabaneta (2818m)




Just abans d'arribar al refugi de Cabana Sorda, ens trobem salts i basses d'aigua provinents del seu estany




Refugi lliure de Cabana Sorda (2295m), la zona es troba en un pla genial on també hi ha l'estany




Estany de Cabana Sorda. És un estany bastant gran, impossible abarcar-lo tot des dels seus peus, però tot arribarà...




Enllacem amb el GRP (marques vermelles i grogues) per guanyar alçada per un pendent molt pronunciat. Als meus peus queda l'estany i refugi de Cabana Sorda




Mirada enrere per contemplar tot el recorregut desfet fins la Vall d'Incles. Al fons a l'esquerra destaca el Pic de Rulhe (2789m), Pic d'Escobes (2781m) i Pic de la Cabaneta (2818m). Es nota que els darrers dies ha plogut i el verd de l'herba ha guanyat en intensitat




Zoom cap al sensacional Pic de Rulhe (2789m) al qual tinc un apreci especial per lo bonica que és la zona i per tot el paisatge que ens ensenya. No tardaré en tornar-lo a visitar




Continuo pujant i guanyant paisatge, les Basses de les Salamandres




Cap al sud l'estació d'esquí Soldeu-El Tarter. Damunt seu el Pics del Cubil (2833m-2704m) a l'esquerra, el Pic d'Ensagents (2857m) al centre i l'Alt del Griu (2876m) a la dreta. Tots ells els tinc pendents de visita des de fa temps!




Arribo al que sembla un coll que no surt identificat al mapa i que em permetrà saltar a la Coma de Ransol. Abans però m'acosto al Pic de la Coma de Varilles (2565m) que em queda a tocar




Cap a l'est, ara si que veiem l'estany de Cabana Sorda al complet, el refugi a la seva dreta des de tant amunt és gairebé inapreciable. Al fons Rulhe, Juclar, Escobes....




Cap a l'oest la Coma de Ransol que enllaça amb la Vall de Ransol que surt per l'esquerra. Al fons centrat, el Pic de la Serrera (2912m) tercera muntanya més alta d'Andorra. Cap allà vaig!




Zoom cap al Coll de la Mina (2720m) a l'esquerra i el recorregut per arribar al Pic de la Serrera (2912m) al centre. A la dreta el Pic de la Coma de Senyac (2853m)




Zoom a tot el recorregut que hauré de fer fins el Pic de la Serrera (2912m) situat a la part superior de la imatge amb el Coll de la Mina (2720m) a l'esquerra. A la part inferior el refugi lliure dels Coms de Jan (2217m) a plena Coma de Ransol, pel qual també passaré




Basses d'aigua abans d'arribar al refugi lliure dels Coms de Jan. Al fons despunta el Pic de la Pala Alta (2681m)




Refugi lliure dels Coms de Jan (2217m), com tots els d'Andorra en bones condicions




La sensacional Vall de Ransol des d'aquesta bonica perspectiva




A mesura que vaig avançant per la Coma de Ransol el Pic de la Cabaneta (2862m) es va tornant més agrest




El sender va avançant en sentit oest sempre en ascens constant amb petites zones de treva. Em vaig acostant al Pic de la Serrera (2912m)




I van apareixent els estanys de Ransol








Darrers metres abans d'arribar al Coll de la Mina (2720m) a l'esquerra de la imatge, que es fan una mica feixucs




Per fi arribo al Coll de la Mina (2720m)




Ja puc visualitzar el recorregut que em queda per arribar al Pic de la Serrera (2912m). Amago la motxilla darrera un roc i pujo i baixo ràpidament. Quan arrossegues pes durant molta estona, sembla mentida el que t'allibera quan te'l treus de sobre!




Pic de la Serrera (2912m), fronterer entre Andorra i França i excel.lent mirador de tot el principat per la seva ubicació al centre-nord del país




Cap a l'est l'Estany dels Meners de la Coma. Al fons despunta el Pic del Mil Menut (2779m), tots ells dins de la Coma de Ransol




Cap al sud l'itinerari que ja vaig seguir en un dia de muntanya espectacular, que va del Pic de la Serrera (2912m) al Pic de la Cabaneta (2862m) a l'esquerra i fins al Pic de l'Estanyó (2915m) a la dreta. A les parts baixes la Vall de Sorteny, per on circularé en breus moments




A l'esquerra el Pic de Compedrosa (2939m) i sostre d'Andorra, a la seva dreta el Pic de Baiau (2886m) i el Pic de Medacorba (2913m), aquests dos darrers fronterers amb Catalunya




Cap al nord-oest, entrem a França, s'entreveu l'estany de Solanet i damunt seu el Pic de Thoumasset (2741m). Una mica més a l'esquerra despunta el Pic de Font Blanca (2904m)




Zoom cap a l'aresta nord que s'enfila fins el Pic de la Cabaneta (2862m), a l'esquerra el Pic de la Pala Rodona (2789m)




Zoom cap al Pic de l'Estanyó (2915m), al qual pujaré a la següent etapa per l'altre vessant




Zoom cap al sector Pica d'Estats




Perspectiva general de la Coma de Ransol, Vall de Ransol, Estany dels Meners de la Coma i al fons, la carena per la qual he saltat en aquest sector




He desfet l'itinerari novament fins el Coll de la Mina (2720m)




Ara toca baixar per la bonica i verda Vall de Sorteny amb el Pic de l'Estanyó (2915m) sempre de cara en aquests primers metres




Genial la Vall de Sorteny, sense pendents considerables i seguint un camí molt ben fresat. Les cames ho agraeixen perquè ja porten bastants km's i desnivell acumulat




Pas de la Serrera per superar un petit resalt dins la Vall de Sorteny




El descens continua, ara toca creuar el riu de la Cebollera per aquest pont de fusta que han instalat




Arribo al refugi guardat de Sorteny (1969m). Com ha canviat de quan hi vaig dormir la darrera vegada quan encara era lliure... és el que té que estigui aprop de la carretera, oportunitat de negoci




Prefereixo saltar de vall i anar a dormir al refugi lliure de Rialb. Vaig molt bé de temps i penso que l'esforç adicional em compensarà tot i que m'hauré de desviar una mica de la ruta en una curta pujada fins arribar al Planell del Quer que em farà saltar a la Vall de Rialb, ara canvio les marques del GRP vermelles i grogues per punts grocs. Després toca baixar uns 200m fins les parts baixes de la vall per remuntar la mateixa suaument fins arribar al refugi, que per sort, aquest dia estava lliure




Ja he baixat fins les parts baixes de la Vall de Rialb i estic remuntant suaument la mateixa, ja veig el refugi a tocar




Refugi lliure de Rialb (1995m) aquí passaré la nit




Refugi amb capacitat per sis persones, taula, llenya, llar de foc i font exterior. Tot i que no convenia, perquè les nits encara no són fredes, vaig anar a buscar llenya per preparar un foc i deixar-ne de reserva per qui vingui darrera meu. La meva sorpresa al encendre el foc, va ser que el forat de la xemeneia no filtrava prou bé i el fum quedava dins del refugi. Vaig tenir que apagar el foc i obrir-ho tot per ventilar durant una bona estona. Una veritable llàstima que hagués pogut ser pitjor si com l'any passat en aquestes dates, haguéssim arribat a temperatures negatives






ETAPA 2: Del refugi de Rialb a Canillo


Alçada mínima: 1526m
Alçada màxima: 2915m
Distància: 22,44 km
Temps empleat: 8h 52m (parades incloses)
Desnivell + : 1462m
Desnivell - :  1879m


La segona etapa de la Travessa dels 6 cims d'Andorra és la més espectacular ja que circularem durant varies hores en alçada, concretament entre 2600m-2900m, per un cordal molt llarg que ens deixarà poder gaudir de grans paisatges en totes direccions. En aquesta etapa, canviem el pujar i baixar Valls per la circulació en alçada.

La nit no ha estat massa freda i he pogut descansar la mar de bé, Em desperto que ja és de dia, he dormit com un tronc. Avui quan obro la finestra el paisatge és diferent del que estic acostumat, realment val la pena despertar-se en plena natura.
Començo desfent el camí que va fins al refugi de Sorteny, primera pujada per salvar 200m de desnivell i saltar a la Vall de Sorteny, per escalfar les cames. Recordo que ens podrem estalviar aquest tram tant d'anada com de tornada si fem nit al Refugi guardat de Sorteny.
Desde Sorteny, segueixo l'itinerari que puja al Pic de l'Estanyó (2915m) que està senyalitzat amb marques de punts grocs, un cop superats els gairebé 1000m de desnivell que em permetrà coronar la segona muntanya més alta d'Andorra, segueixo el cordal mitjançant una llarga cresta senyalitzada amb marques vermelles per evitar les parts més exposades. L'itinerari és senzill, en alguns casos aeri però mica en mica es va fent sense problemes i amb unes vistes formidables. Després baixo fins el Coll d'Arenes (2539m) per tornar a pujar fort fins el cordal dels tres Pics de Casamanya. Aquesta darrera pujada potser és el tram més complicat de tot l'itinerari. Es tracta d'una curta pujada amb pendent moderat per terreny inestable i desfet, a les parts altes haurem de fer alguna grimpada i també trobarem un pas equipat amb cadena per superar un resalt d'uns 2 metres. Tot i això no vaig trobar-ho difícil.
Després vaig caranejant pujant i baixant colls coronant els tres Pics de Cassamanya: el nord (2752m), el Pic del Mig (2725m) i el sud (2740m). Aquest darrer és el més freqüentat pels excursionistes que pujen des del Coll d'Ordino (1983m), tot i que poca gent s'aventura a fer-los tots tres.
Un cop fet els Casamanyes, i sempre seguint marques amb punts grocs, baixem en direcció sud per l'ampli llom de la Serra de Casamanya i abans d'arribar al Coll d'Ordino ens desviem per un corriol cap a l'esquerra en sentit est, per fer un flanqueig i saltar la Serra de Sauvata fins arribar a la Vall de Montaup que ens baixarà fins la carretera que va de Canillo al Coll d'Ordino. A partir d'aquí seguim un petit tram de carretera i anem tallant les corbes per petits corriols fins arribar a Canillo on podrem fer nit a un camping o hostal. Aquest darrer tram és una mica perdedor, ens haurem de fixar bé amb les marques amb punts grocs. En el pitjor dels casos sempre tindrem visible la carretera i serà una bona opció seguir-la per enllaçar novament amb el sender en cas que l'haguem perdut.


Mapa del recorregut de la segona etapa




Mapa de relleu segona etapa




Els despertars de l'alta muntanya no tenen preu. No hi ha millor manera de començar un altre dia ple d'aventures!




Estic baixant per la Vall de Rialb per sender molt còmode. El sol encara no ha arribat a les parts profundes de la vall. Hauré de guanyar els gairebé 200m de desnivell del turó que es veu al fons on ja hi toca el sol per baixar fins al refugi de Sorteny que queda a l'altre vessant




El torrent de Font Freda baixa generós d'aigua




En aquest punt deixo la Vall de Rialb per dirigir-me a Sorteny. Ja veiem que tot està molt ben indicat i per camins fresats




Sóc al refugi guardat de Sorteny, punt de partida per pujar a dos dels grans d'Andorra. Cap al Pic de la Serrera (2912m) seguint el GRP....




... o cap al Pic de l'Estanyó (2915m) seguint sender amb punts grocs. Darrera el cartell es veuen les finestres de les habitacions del refugi de Sorteny i al damunt, una gran terrassa amb servei de bar. Per la zona també hi ha una ruta de natura que en fan sortides guiades per conèixer fauna i flora




Pujada cap al Pic de l'Estanyó (2915m), primer circulo enmig del bosc per superar un tram bastant empinat. Al sortir de la zona boscosa, entro a la bonica i planera Pleta del Llomar. Al fons despunta el Pic de Font Blanca (2904m), ben aprop hi he dormit




Sensacional la Pleta del Llomar que canalitza les aigües del riu de l'Estanyó




Després de guanyar alçada de forma suau, arribo a l'Estanyó que recull l'aigua de les parets nord del Pic i Serra de l'Estanyó




Ara toca enfilar-se amb força a la Serra del Roc del Rellotge que ens portarà al cordal on ja veurem el vessant de la Vall de Sorteny




Capçalera de la Vall de Sorteny amb el Pic de la Serrera (2912m) a la dreta




Inici de la Vall de Sorteny amb el Pic de Font Blanca (2904m) de fons




La pujada pel cordal és constant i llarga, l'Estanyó s'ha fet petit sota meu. Des d'aquest punt es veu tot el recorregut fet durant l'ascens




Cim del Pic de l'Estanyó (2815m), segona muntanya més alta d'Andorra. Al fons ja es veu la Serra de l'Estanyó que hauré de seguir




Pel sud la Vall del Riu amb l'estany Gran de la Vall del Riu, darrera seu la Serra dels Estanys




Pel nord-est la capçalera de la Vall de Sorteny, amb el Pic de la Serrera (2912m) a l'esquerra, el Coll de la Mina (2720m) al centre i el Pic de la Cabaneta (2862m) a la dreta




Cap al nord-oest el Massís de la Pica d'Estats vist pel vessant de frança on veiem que encara queden congestes de neu




Sensacional la Vall del Riu en la qual també hi ha un sender que puja del fons i arriba fins la carena entre el Pic de l'Estanyó (2915m) i el Pic de la Cabaneta (2862m). També a meitat de Vall hi trobarem el seu refugi lliure. Serà una bona sortida en cas que el temps empitjori




Cap al nord Pic de Font Blanca (2904m) i el Pic de Tristaina (2876m) a la seva esquerra. Sector d'Arcalís




La Serra de l'Estanyó, cap allà em dirigiré seguint marques vermelles fins el Pics de Casamanya que ja despunten al fons




Circularé per una cresta molt llarga (a la imatge se'n va cap a la dreta), a estones ample, estones estreta, però sense passos complicats tot i que si en ocasions aeris. Diré que pot resultar incòmode per persones novelles a la muntanya, però resultarà divertida i entretinguda per muntanyencs habituals




El recorregut per la Serra de l'Estanyó, és llarg i entretingut, amb vistes a banda i banda que s'agraeixen molt. De fet no he d'oblidar que vaig preparar la travessa en funció d'aquest tram de ruta que ja tenia pendent de fer desde feia temps sabent que comportaria llarg trànsit en alçada. No m'ha decepcionat en absolut, tot el contrari




Vaig degustant el recorregut molt còmodament i a mesura que vaig avançant es va obrint el nou camí que hauré de seguir. A l'esquerra els Casamanyes




Estic a l'alçada de l'estany Gran de la Vall del Riu, val la pena fer una parada per contemplar-lo




Mirada enrere per contemplar tot el recorregut desfet fins el Pic de l'Estanyó (2915m). Per l'esquerra persisteix el Pic de la Serrera (2912m)




Surto de la cresta encara circulant per la Vall de l'Estanyó i entro dins d'un enorme pla amb un verd contrastat. Al fons i sempre de cara, els Pics de Casamanya




Ara tinc que baixar per aquesta tartera fins el Coll d'Arenes (2539m), on les seves tonalitats ocres contrasten amb el verd viu. Per l'esquerra baixa el camí que va per la Vall de Montaup i per la dreta el camí que ens portaria als petits pobles d'Arans i la Cortinada a través de la Coma Estreta, aprop d'Ordino. El Coll d'Arenes serà una altra bona escapatòria per escurçar l'etapa en cas de mal temps




Aquest és el desnivell de més de 200m que hauré de superar per situar-me a la carena dels Pics de Casamanya i potser el punt més complicat de tota la travessa tot i que això ja depén de cada muntanyenc




M'enfilo per un terreny desfet de forta inclinació, vaig parant per contemplar el paisatge. No vaig trobar ningú, però caldrà tenir en compte amb el desprendiment de pedres si tenim algú davant nostre. A la part inferior la Coma Estreta. Al fons lleugerament a l'esquerra el Pic de Comapedrosa (2939m), a la dreta la Pica d'Estats (3143m)




La part final de la pujada està format per blocs de pedra de ben agafar. Arribo al tram on he de superar aquest esglaó d'uns dos metres bastant verticals, equipat amb una cadena que considero més necessària en cas de baixada que no pas de pujada




Ja sóc a la carena que ràpidament em portarà al Pic de Casamanya Nord (2752m), sota meu la Vall de Montaup i la Serra dels Estanys. Curioses formacions de les pedres que surten clavades de terra en forma punxaguda




Pic del Casamanya Nord (2752m), el més alt dels tres. Els núvols van guanyant terreny ràpidament




La Pica d'Estats (3143m) al fons, ja fa moltes hores que m'acompanya




Mirada enrere novament per contemplar el recorregut desfet. Despunta el Pic de l'Estanyó (2915m) i darrera seu el Pic de la Serrera (2912m) amb el Pic de la Cabaneta (2862m) a la dreta




Mirada cap on m'he de dirigir, el Pic del Mig (2725m) i el Pic de Casamanya Sud (2740m) al fons




Cim del Pic del Mig de Casamanya (2725m)




Una nova Coma s'endinsa cap a les profunditats de la Vall, més tard la creuaré pel mig per saltar a la Vall de Montaup que queda a l'esquerra. Al fons s'endevina la carretera que porta al Coll d'Ordino, port de muntanya que comunica les localitats d'Ordino i Canillo




Jo continuo caminant enmig d'un trencacames de baixades i pujades per anar guanyant els cims de Casamanya. Al fons el darrer cim de la travessa, el Pic de Casamanya Sud (2740m) i més freqüentat dels tres. Cap allà vaig




Pic del Casamanya Sud (2740m), la afluència de gent fa que no m'hagi de tirar la foto tot sol




D'és del Pic de Casamanya Sud (2740m) i mirant cap a sud-oest, es veu la localitat d'Ordino. A l'esquerra la carretera que baixa del Coll d'Ordino. Gairebé hi ha 1500m de desnivell fins al fons de la vall




Una bona panoràmica de gran part del recorregut que porto fet avui. Al fons, els Pics de la Serrera, Estanyó i Cabaneta i en primer terme els Pics de Casamanya del Mig i Nord




Em disposo a iniciar un llarg descens de prop de 1300m de desnivell negatiu baixant primer per la Serra de Casamany,a per un llom molt ampli i llarg que condueix fins el Coll d'Ordino (1983m)




Després de baixar una mica, ja podem veure tota la baixada fins el Coll d'Ordino (1983m)




Després de tanta solitud s'agraeix una mica de companyia i si és amb aquests colors, molt millor




En aquest punt, me n'adono del principal problema del dia i per tant, de l'etapa: la falta d'aigua. Després de l'Estanyó (pujant el Pic de l'Estanyó) serà molt complicat trobar aigua, ja que ens situem a les parts altes del cordal i cresta durant varies hores. Si el dia és calorós, molta aigua la consumirem dalt el Pic de l'Estanyó per tant és possible que ens quedem sense aviat, convindrà arribar dalt del Pic de l'Estanyó amb 1,5l d'aigua com a mínim. Just encara no 1km abans d'arribar al Coll d'Ordino, prenc un sender cap a l'est que em farà travessar la Serra de Sauvata per situar-me a la Vall de Montaup i baixar fins la carretera asfaltada. Aquesta aigua que emergia d'aquestes pedres, em va salvar d'un bon ensurt




A partir d'aquí, tindré aigua de sobra. La tempesta se'm tira a sobre i no puc acabar de documentar graficament els 2km's que em queden per acabar l'etapa. Es tracta de seguir un petit tram per la carretera asfaltada i trobar el camí que talla les corbes (marcat amb marques grogues) i baixa de forma directe fins a Canillo, on acabré l'etapa amb tots els serveis disponibles que m'asseguraran un bon descans






ETAPA 3: De Canillo a la Vall d'Incles


Alçada mínima: 1526m
Alçada màxima: 1820m
Distància: 8,3 km
Temps empleat: 2h 30m (parades incloses)
Desnivell + : 680m
Desnivell - : 395m


Tercera i darrera etapa que tanca la travessa dels 6 cims d'Andorra en forma circular. Etapa molt suau i fàcil, per estirar les cames. Potser seria qüestió de fer la travessa amb quatre dies i repartir més equitativament els desnivells i les distàncies de les etapes, però jo només disposava de tres dies curts. Fer-ho es pot fer ja que com he comentat anteriorment, tenim varis punts d'allotjament, però ja dependrà de cadascú.

L'etapa parteix del poble de Canillo. Ben aprop del Camú de Canillo (ajuntament), a la vora hi ha l'aparcament per agafar el telecabina, just al costat ja trobem un panell indicatiu sobre el "Camí del Gall" que el seguirem en tota la seva totalitat fins arribar a Soldeu.
El sender està marcat amb pintades vermelles amb forma de gall. Primer guanyem alçada endinsant-nos a l'Obac de Canillo per seguir un camí molt fresat i planer que puja paral.lel a la carretera en sentit est, circulant pel mig del bosc. És un itinerari de natura molt ben cuidat per tal que estigui a l'abast de tothom. Diguem-ne que és una caminada per fer en família.
Creuarem torrents, passarem per ponts, pujarem i baixarem escales i tot sovint ens trobarem panells informatius sobre la flora i fauna de la zona. També en funció de cada punt, trobarem mapes dibuixats que ens documentaran el paisatge que estem observant en aquell precís moment, en un itinerari més que agradable.

Un cop arribats a Soldeu, ja veiem l'entrada a la Vall d'Incles, serà qüestió de fer aquests darrers metres per intuició fins arribar al punt de partida.



Mapa del recorregut de la tercera etapa




Mapa de relleu tercera etapa




Per trobar l'accés al Camí del Gall ho tenim fàcil, hem d'anar a la zona d'estacionament dels funiculars que pugen cap a l'extens domini esquiable de Grandvalira




Un panell informatiu molt complert ens marcarà l'inici del Camí del Gall i també ens indicarà tots els requisits sobre l'itinerari, fins hi tot els tipus de bolets que podem trobar durant el recorregut




Aquestes seran les curioses marques que hauré de seguir fins arribar a Soldeu




Com bé comentava abans, estic circulant per un itinerari de natura




El sender guanya alçada ràpidament mitjançant una pujada en ziga-zaga bastant pronunciada. El poble de Canillo se'm fa petit de cop




La Vall de Montaup i la carretera que puja al Coll d'Ordino (1983m) des de Canillo. Ahir estava circulant per les parts altes que es veuen a la imatge. La nit ha estat molt plujosa, encara han quedat núvols a les fondalades i s'esperen noves pluges pel mateix matí




Un pont que han contruït per poder creuar el Riu del Seig còmodament




Fins hi tot han habilitat túnels. Porto poca estona caminant i trobo que l'itinerari és totalment sorprenent si el comparem amb els dos dies anteriors. Diferent, però també molt bonic




Hi ha diverses zones d'aturades per poder contemplar el paisatge i jugar a identificar el que els ulls albiren




En un moment d'obertura, els núvols em deixen veure el Pic de Casamanya Sud (2740m) i part de la Serra de Casamanya




Un tram amb cadena per assegurar el pas tot i que vaig pensar que no comporta cap dificultat passar-hi




Un sender molt planer i llis que permet aixecar el cap tot sovint per presenciar la bellesa del paisatge, envoltat de pi negre




Sensacionals les vistes de les muntanyes del vessant nord, sempre amb les indicacions pertinents




Trams de sender realment bonics que creuen prats a camp obert per acabar-me endinsant novament dins el bosc




Ja veiem que el sender ha estat adaptat per poder passar sense problemes tots els passos que a priori podrien ser complicats. Caldrà estar atents si la pluja ha mullat les pedres




Algún salt d'aigua esporàdic dóna nous atractius al Camí del Gall




Nous trams adaptats, no havia vist mail tal adaptació, plafons metàl.lics per poder superar aquest esglaó com si baixessim escales. Al fons es veu la carretera, sempre circulem en paral.lel




Nous punts indicatius per poder identificar el paisatge, en aquest cas la Cascada de la Vall del Riu. Les seves aigües procedeixen de l'estany de la Vall del Riu




Fins hi tot trobem una bauma i un panell que ens indica que l'hem d'utilitzar d'aixopluc




Ara toca un tram de sender planer enmig de pi negre, delicies per les meves cames




De sobte em cau una tempesta de les bones amb una ventada important. Podria tornar enrere a buscar la bauma per aixoplugar-me però penso que el vent em mullarà igualment. Trec les eines de pluja i continuo caminant, el sender queda inundat i amb ell, els meus peus




El poble de Ransol i la seva Vall que s'endinsa cap a la Coma de Ransol




Un pont molt divertit que també han instalat. És d'aquells que la passarel.la es mou al seu pas i al fer una mica de panxa, fa que passar-hi sigui ben entretingut. Si volem i no baixa aigua, podem creuar el torrent sense travessar pel pont




Soldeu a la vista




Tinc que creuar les pistes de l'estació d'esquí de Soldeu-El Tarter i baixar fins el petit nucli urbà. Uns metres més fins el Pont d'Incles a l'inici de la Vall d'incles per acabar de completar aquesta fenomenal travessa improvitzada









7 comentaris:

Anònim ha dit...

Ahir em vaig trobar amb un poema d'en Miquel Arimany i, llegint-lo, em vaig recordar de tu. Te'l dedico en agraïment dels teus reportatges tan ben detallats, juntament amb les imatges d'una bellesa excepcional. Gràcies Carles!

Vall Pirinenca

Fondes valls solitàries, quietud...
Talment la llosa que és de nou rentada
a cada aiguat i ja no té memòria
quan l'ha eixugat el sol, ací no resta
signe o memòria de qui sap pas quines
allaus de gent que hi van passar o lluitaren
fent brogit a les planes de la Història.
Aquí tot és suau: la terra, els arbres,
els rials i la mata escadussera,
l'herbei, la roca, el cel que espera núvols,
tot com si fos creat en contemplar-ho.
....

Marga

Carles Gutiérrez Burniol ha dit...

Si Marga, tal com diu en Miquel Arimany, uns paratges que sembla que s'hagin creat en uns ulls que han contemplat la pura bellesa. I suau, muntanya que a part de purificar aporta tranquil.litat.

Moltes gràcies Marga, m'has arribat d'allò més. Sempre seràs la meva mama virtual ;)

Dani Alcalá Almela ha dit...

Molt guapa la travessa Carles, en un altra com aquesta et recorres Andorra sencera jeje, jo encara soc "verge" en Andorra, hi ha que vore la de pics, estanys i coses maques que hi han, a vore si l'any que ve la descobrim.
Quin goig trobar eixos refus lliures en tan bon estat.

Salut!!

Carles Gutiérrez Burniol ha dit...

Vine a visitar Andorra Dani, no et decepcionarà t'ho ben asseguro. És el país dels Pirineus, això ja ho t'ho diu tot, hi tens tot el que buscaràs.
Qualsevol cosa que necessitis aquí em tens ;)
Merci Dani!

Salut!

Maria Burniol Gorgues ha dit...

Quins paisatges més bonics!!! Que valent que ets per fer aquestes traveses. Sort que tens un un àngel sempre el teu costat.
Moltes felicitats!!!!

Xavi_BcN ha dit...

Hola, volem fer de divendres a diumenge a fer la ruta que proposes.

Tens els tracks per anar ven segurs?

El meu email és el xavi.rr@gmail.com.

Moltes gràcies!!

Carles Gutiérrez Burniol ha dit...

Hola Xavi!, no tinc els tracks però a wikiloc pots trobar tracks fàcilment ja que la travessa passa per zona ben comuna. Potser el tram més perdedor pel fet de no haver-hi gairebé camí marcat, és des de mitja baixada del Casamanya fins a Canillo, però no hi ha pèrdua ja que hi ha la mateixa carretera que baixa del Coll d'Ordino fins a Canillo.

Ús agradarà molt! t'agrairé que si ho tireu endavant em diguis què ús ha semblat ja que tinc pensat proposar la ruta als Comuns d'Andorra.

Salutacions i gràcies per comentar!