23 d’agost 2016

PIC ANAYET (2574m) i VÉRTICE DE ANAYET (2555m)


Alçada mínima: 1590m
Alçada màxima: 2574m
Distància: 19km
Temps empleat: 7h (parades incloses)
Desnivell + : 1197m
Desnivell - : 1179m


Primera de les tres sortides al Pirineu aragonès en un indret d’especial il·lusió ja que en el meu pas per la Transpirinaica la boira no em va permetre gaudir del peculiar paisatge d’aquesta zona. En aquests dies m’acompanyarà el Sergi, que vol endinsar-se en aquest Pirineu per fer-se una idea de la seva amplitud.

Estem parlant d’un massís no massa elevat, que antigament formava una caldera volcànica. De fet, el Pico Anayet (2574m) era un antic volcà del qual en va quedar ensorrada una part, tot i que encara conserva la xemeneia que s’utilitza per fer la part final de l’ascensió. Per tant, ens trobarem en una zona on els colors ocres de la pedra volcànica es barregen amb els verds vius de les pastures i el blau dels estanys, contrastant amb el fet, que queda apartada de les properes valls glaciars que envolten la zona. Per pujar el Pico Anayet (2574m) podem fer-ho per la Vall anomenada Canal Roya aprop de Candanchú o des del Corral de las Mulas situat a la meitat de la carretera que va de Formigal fins el Portalet. Nosaltres hem escollit fer-ho per Formigal. En qualsevol cas utilitzarem el GR11 per fer gran part de l’aproximació.

Iniciem a les 7h amb incertesa, advertits de precipitacions dèbils durant el matí i amb complicació de la meteo per la tarda. Sortim amb l’ànim que el dia ens aguanti i amb la idea d’estar de tornada al migdia. Els primers quilòmetres els fem per pista asfaltada fins arribar a l’aparcament “Anayet” a les pistes d’esquí d’un sector de l’enorme estació de Formigal. Circularem sempre en sentit oest. Voregem l’estació per la dreta i ja comencem a veure fites i les conegudes marques vermelles i blanques del GR11. Ens enfilem paral·lels al Barranc de Culibillas i entrem a la zona de “la Garganta” on anem guanyant alçada còmodament fins arribar a la zona del pla d’Anayet, una zona verda, oberta i plana, amb extenses pastures i estanys, envoltada de cims de modesta alçada. D’aquí, anem a guanyar el Coll d’Anayet (2413m) i ens dirigim en sentit nord per anar a buscar el pas de la cadena per posteriorment entrar a la curta i estreta xemeneia que ens portarà al cim.

Com que anem bé de temps, un cop retornats al Coll d’Anayet (2413m), decidim pujar el Vértice de Anayet (2555m) que ens queda a l’altra cantó del mateix coll, i anar carenejant per les parts altes de l’olla fins un marcat collet que utilitzarem per fer el descens fins els ibons d’Anayet, on reprendrem el camí de l’anada per desfer-lo fins el punt d’inici.

Finalment el temps ha aguantat, però ens ha complicat una mica el dia. Durant diverses estones plovia dèbilment de forma intermitent. El pas amb cadena, de pujada l’hem pogut fer sec, però l’estona per degustar les vistes del cim ha estat curta, ja que ha començat a ploure i hem tingut que davallar ràpid per la canal amb la intenció d’arribar novament al pas de la cadena amb la roca lo menys molla possible, intenció que s’ha vist frustrada, i que ens ha obligat a extremar les precaucions en aquesta delicada zona que amb sec es passa bé, però amb moll es complica i es torna extremadament perillosa ja que una caiguda seria fatal.

Al contrari que altres muntanyes, per mi, un dels majors atractius d’aquesta ruta són les vistes des de sota el cim. L’àmplia extensió que forma el Pla d’Anayet, ofereix una perspectiva sensacional del vessant est del Pic Anayet (2574m) de forma piramidal i abrupte que impacta a la vista. Una mica més al nord ja dins de França, la singular forma del Pic Midi d’Ossau (2884m) captiven qualsevol mirada. Una barreja perfecte de colors que fan que l’indret estigui ple de vida i combinat amb la obscuritat i formes que ens han brindat dels núvols, han ajudat a millorar un paisatge deixant-nos unes imatges perfectes que ens han omplert de felicitat després de tanta incertesa d’inici.


Mapa del recorregut




Mapa de relleu




Sortim des de la mateixa carretera que desde Formigal, puja al Portalet (frontera entre Aragó i França), hem de seguir aquesta pista asfaltada fins la mateixa estació d'esquí que queda just al centre de la imatge. Després girarem a mà dreta endinsant-nos per una de les valls interiors




Mentre anem guanyant suaument alçada per la pista, ens girem per contemplar els imponents Pics de l'Infierno: el de l'esquerra Occidental (3075m), el Central (3083m) i a la dreta l'oriental (3079m), tots vestits de blanc amb la seva famosa marmolera. A la dreta, un altre dels grans de la zona, el Garmo Negro (3066m). El dia és molt ennuvolat però de moment aguanta




Ja hem sobrepassat l'estació d'esquí i per sender marcat i fresat anem guanyant alçada alegrement per la zona de La Garganta. A la imatge el recorregut que anem deixant enrere amb la Punta de la Garganta (2145m) a l'esquerra




I el recorregut que anem seguint sempre en ascens moderat




Els habituals  propietaris de la zona, ens tenen ben vigilats i s'alerten entre ells de l'arribada d'intrusos




De sobte arribem a l'extensa zona del Pla d'Anayet i quedem embadalits pels seus paisatges amb el magnífic estany d'Anayet i un verd vistós forjat pel microclima de la zona. Cap al nord, el Pic Midi d'Ossau (2884m) situat en terres franceses, marcat per una silueta que ens farà difícil separar-ne la mirada




I cap a l'est, seguint el nostre sentit de la marxa, l'espectacular Pic d'Anayet (2574m) amb el seu coll a l'esquerra (2413m). Sembla totalment inaccessible des d'aquest punt




Passat l'estany d'Anayet ens separem del GR11 que va a buscar la Canal Roya. Ens dirigim al Coll d'Anayet (2413m) per un sender ben fresat




No tardem massa estona en arribar al coll, el sender es planer fins la base i la pujada és curta però constant. Comença a ploure dèbilment




La pluja ha durat poca estona. Aconseguim arribar a la zona de la cadena amb la roca seca. Hem de pujar fins la part de dalt, ho fem fàcilment sense complicacions




Superada la cadena, entrem a l'estreta canal. Un corriol ens guiarà per superar-la de la manera més còmode




Guanyem els darrers metres de desnivell per terreny bastant inclinat però en cap cas perillós




Arribem a la sortida de la canal, gairebé som al cim. En algun punt en ajudarem de les mans




Cim del Pic d'Anayet (2574m), el temps empitjora i les cortines d'aigua cada vegada són més nombroses. Anem a fer una ullada ràpida a tot el que veiem




Cap a l'est els ibons d'Anayet i la zona per la qual hem pujat. A l'esquerra marxa l'exuberant Canal Roya. Al fons els Infiernos i Garmo Negro amb cortines de precipitació




Cap al nord el Pic Midi d'Ossau (2884m) amb Canal Roya en primer terme




Vértice d'Anayet (2555m) des del Pic d'Anayet (2574m) i part del cordal que seguirem marxant cap a l'esquerra. El contrast entre el verd i el color ocre de la roca volcànica és molt bonic. Al fons, noves cortines de precipitació




Amb tanta cortina d'aigua al final ens acaba plovent amb ganes. Iniciem ràpid el descens per la xemeneia per intentar arribar a la zona de la cadena abans no quedi ben molla i relliscant




Desgrimpant en algun punt puntual




Arribem a la zona de la cadena. La roca és molla i la cadena també patina a les mans. Buscant els millors punts per xafar pla, passem sense masses problemes lentament i extremant les precaucions. Curiosament hem coincidit amb un parell de muntanyencs de Berga, el nostre poble. Ens esperem a que passin aquest tram i seguim caminant




Camí del Coll d'Anayet (2413m) amb el Vértice d'Anayet (2555m) sempre de cara, proper objectiu que pujarem pel seu vessant nord




La línia frontal que ens travessa inunda les valls però deixa les parts altes amb bona visibilitat. De moment encara no ha penetrat les valls per les que voltem tot i que acabarà fent-ho




La pujada al Vértice d'Anayet (2555m) ens dóna una nova perspectiva del vessant sud del Pic d'Anayet (2574m), per on l'hem pujat i també del Pic Midi d'Ossau (2884m)




Ja tenim a la vista el vèrtex geodèsic de l'Anayet (2555m) al qual arribem sense problema




Dos muntanyencs al cim del Vértice d'Anayet (2555m) amb el Pic Midi d'Ossau (2884m)




Vessant sud i recorregut de pujada al Pic d'Anayet (2574m) i vessant sud del Midi d'Ossau (2884m)




El temps segueix aguantant i esmorzem amb calma al cim del Vértice d'Anayet (2555m) mentre contemplem el que ens tocarà recórrer properament, a partir d'ara i fins arribar novament a l'estany d'Anayet, sense camí fresat, sempre buscant els millors passos de descens




Davallem pel vessant sud del Vértice d'Anayet (2555m) i anem caranejant en sentit de tornada. La vall per on hem pujat formada pel Pla d'Anayet ens va mostrant noves cares




Aquest petit estany sense anomenar als mapes, serà el nostre punt de referència una vegada abandonem el cordal




Noves perspectives dels dos protagonistes del dia, el Pic d'Anayet (2574m) i el Midi d'Ossau (2884m) amb els núvols donant forma a la imatge




Cal no despistar-nos, el cordal s'estreny i s'encresta una mica però no presenta cap dificultat i anem avançant contemplant els paisatges d'ambdós vessants




Aquest és el coll per on hem decidit abandonar el cordal que continua cap al Pico Culibillas (2509m)




Arribem a l'estany que havíem pres com a referència




I decidim baixar per aquesta pala que al seu inici presenta bona inclinació, però també sense problemes. Els Infiernos despunten al fons




Novament al Pla d'Anayet, sembla que tornem a la civilització, varis excursionistes fent visita a la zona. La gent no acostuma a passar d'aquest pla i és que només per arribar fins aquest punt, ja val la pena fer l'excursió. Aprofitem per pendre una imatge amb el Pico d'Anayet (2574m) darrera




En un dia on les previsions meteorològiques no eren massa bones, no es pot demanar més...




Després de remullar una mica els peus a l'Ibon d'Anayet, ens acostem a treure el cap per veure una petita part de la immensitat que ens brinda la Canal Roya. Ara fa uns anys, vaig travessar-la sencera en el sentit que mostra la imatge, era molt llarga i estava cansat però no m'importava enmig de tanta bellesa




Ja estem baixant de nou per la zona de "La Garganta", els núvols van jugant amunt i avall




Anem perdent metres plàcidament, a l'esquerra la Punta de la Garganta (2145m)




I sorprenentment apareixen els isards que ens controlen des de varis punts. Ja havíem trobat extrany el fet de no veure'n en tot el dia amb tanta pastura tendre




Sensacionals estampes només a l'avast del muntanyenc




Arribant a l'estació d'esquí de Formigal sector Anayet. Només quedaran un parell de quilòmetres per asfalt en lleuger descens que aprofitarem per comentar el gran dia de muntanya que hem passat i la sort que hem tingut al ser respectats pel temps




Arribada a l'aparcament, els núvols i el mal temps s'han abocat a la zona per on hem estat, privant a més de tota visibilitat. A l'estiu al pirineu, és important estar de baixada sempre de cara al migdia, ja que en dies de mal temps, a la tarda acostuma a empitjorar i en dies de bon temps, en un obrir i tancar ulls les nuvolades creixen i descarreguen de sobte. Avui però, sense tenir-les totes, ha resultat ser el dia ideal per fer aquesta excursió, que a més, ens ha deixat gran un sabor de boca!







9 comentaris:

David Bonilla ha dit...

Hola Carles,

Una ruta molt maca en una zona del Pirineu que per desgràcia encara no he pogut visitar.
Impresionants les vistes desde l'Ibon d'Anayet del Midi d'Ossau.
Tal i com pintaba el dia vau tindre molta sort que no es poses a ploure més fort.

Salut i muntanya!!!

Miguel cañameras ha dit...

Hola Carles, aquesta m'agrada molt, la tinc feta fins al cim de l'Arroyeras, l'intenció era arribar al Culivillas, però també tenia que ser amb la família a migdia i ho vaig deixar estar. Per baixar de l'Anayet tens un altra opció, tot i que com estava el dia no ho recomano, mirat l'enllaç al meu àlbum de Picasa, el bloc encara no estava operatiu per aquelles dates:

https://goo.gl/photos/FAjrzetZbjUMCu6P8

salu2

Carles Gutiérrez Burniol ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.
Carles Gutiérrez Burniol ha dit...

Si q varem tenir sort si... De fet donaven pluja intermitent i debil,per aixo ho varem intentar. Van encertar de ple tot i travessar la zona cadenes amb moll no va ser facil.. Has de visitar la zona q dona x molt.. Merci i salut David!

Carles Gutiérrez Burniol ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.
Carles Gutiérrez Burniol ha dit...

Merci Miguel! Doncs la continuacio tenia molt bona pinta per fer circular completa, no estava previst, de fet no varem desistir pq la visibilitat era bona. Mirare amb calma les fotos, la zona es magnifica.
Salut!

Dani Alcalá Almela ha dit...

Hola Carles.

He fet aquest recorregut dues voltes i no m'importaria fer-lo una tercera, això si la propera m'agradaria estirar eixa carena que vareu començar vosaltres fins al Pico Royo.
Està clar que sobre gustos no hi ha res escrit, però per a mi la foto Ibones de Anayet/Anayet/Midi d'Ossau és la "foto" del Pirineu, i més si hi han cavalls pel mig jajaja.
Molt bona activitat, una de les obligades si es va al Valle de Tena, i molt ben apurada la finestra de "bon" oratge ;-)

Salut company!!!

Carles Gutiérrez Burniol ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.
Carles Gutiérrez Burniol ha dit...

Moltes gracies Dani! Doncs si, poder fer tot el cordal sera l'excusa perfecte per tornar-hi ja q a mes, es veu molt assequible... Pels comentaris veig q tots els bon muntanyencs han vusitat aquesta zona tot i no ser molt elevada, per algo sera... Una abraçada crack!