22 de juliol 2017

LES MUNTANYES DEL SISCARÓ


Alçada màxima: 2819m
Alçada mínima: 1845m
Distància: 16,22 km
Temps empleat: 6h45m (parades incloses)
Desnivell + : 1375m
Desnivell - : 1375m


Pont de la Baladosa (1845m) – Refugi del Siscaró (2145m) – Pic del Siscaró (2636m) – Cresta de Siscaró – Tossa del Cap de Siscaró (2819m) – Pic de la Cabaneta (2818m) – Roc Meler (2811m) – Cap del Port (2752m) – Estany del Sicaró – Pont de la Baladosa (1845m)


Sensacional sortida per conèixer cinc noves muntanyes i content de poder tancar els cims que formen la capçalera de la Vall del Siscar, partint de la Vall d’Incles a Andorra.
Tinc que dir que aquesta sortida estava pendent desde feia molt temps. Per poder fer una volta circular s’ha de superar la cresta del Siscaró que uneix el Pic del Siscaró (2636m) amb la Tossa del Cap de Siscaró (2819m) i el fet de no trobar masses ressenyes i tenir cert grau de complicació fa pensar-s’ho dues vegades.

La circular s’inicia al Pont de la Baladosa (1845m) al final de la carretera de la Vall d’Incles (a l’estiu només s’hi pot circular en sentit anada abans de les 9h). D’aquí prenc el mateix itinerari que puja a l’estany de Juclà i poc després em desvio cap a la dreta per agafar un sender marcat amb punts grocs que em portarà directament a la Portella del Siscaró (2549m) passant pel refugi de Siscaró (2145m). Un cop a la portella, curt tram de fàcil grimpada fins el Pic del Siscaró (2636m). Després desfaig el camí fins la Portella per iniciar, en sentit sud, la cresta del Siscaró. No hi ha gairebé cap marca, depenent com cadascú llegeixi la situació seran més o menys les dificultats que podrem trobar, es tracta de sortejar els gendarmes i les esmolades agulles pels dos vessants en funció de com un s’ho miri. En el meu cas, a excepció d’algun flanqueig exposat per herba i la desgrimpada d’un bloc que no arriba ni a IIº, la resta tot i que entretingut, es pot fer sense problemes.
Arribat al final de la cresta, s’acaben les complicacions tècniques. Forta pujada per pendents inclinades cap a la Tossa del Cap de Siscaró (2819m) i després un passeig tot carenejant amb suaus desnivells per guanyar el Pic de la Cabaneta (2818m) i el Roc Meler (2811m). Després desfaig el camí fins gairebé arribar a la Tossa del Cap de Siscaró (2819m) i segueixo per la carena en sentit sud-oest per començar a donar forma a la circular. Vaig superant els alt i baixos fins arribar al Cap del Port (2752m) i davallo fins el marcat coll anomenat Pas de les Vaques. D’aquí baixada constant fins l’Estany del Siscaró per seguir baixant fins el pla on hi ha el Refugi del Siscaró (2145m) i tancar la circular. Ara, només quedarà repetir el camí que em baixarà fins al punt d’inici.

A comentar que el tram que circula per la carena que porta al Cap del Port (2752m), no surt marcat al mapa de l’Alpina. El camí de descens que senyalitza el mapa, deixa la carena per baixar directament fins l’Estany de les Canals Roges, escurçant el recorregut i canviant visitar el Cap del Port (2752m) per l’Estany de les Canals Roges.
Qui opti per la meva alternativa, ha de saber que és un recorregut que circula en alçada fent alts i baixos sense cap tipus de dificultats més enllà que superar el trencacames de pujades i baixades constants. A més, hi ha traces de camí. Només caldrà seguir el sentit evident de la ruta fins visualitzar el marcat Pas de les Vaques que servirà de referència per iniciar el descens definitiu.

Cal tenir en compte que la ruta circula durant hores en alçada, on no trobarem rastre d'aigua. En dies de forta calor on l'aire no circula pot ser un problema. Caldrà fer bona dosificació d'aigua. En el meu cas, vaig estar de sort, dalt el cordal bufava suaument el vent fresc del nord i era ideal per refrescar-se i suar menys, per tant, la necessitat d'aigua era menor.

Així doncs, en aquesta sortida tindrem totes les meravelles que ens presenta aquesta part de Pirineu, amb el verd de les valls i les formes capritxoses de les aigües del Siscaró, cims punxeguts i cims planers enllaçats per crestes escarpades, amb un munt de paisatges disparant en totes direccions. Hores circulant en alçada, en les que és un plaer assimilar la bellesa dels paisatges i les canviants perspectives de les muntanyes.

Com m’agrada aquesta part de Pirineu i quantes coses que encara em queden per descobrir-hi. Per segona vegada consecutiva, seguint la línea que separa Andorra i França, vivint una nova aventura. Satisfacció plena fent allò que més m’agrada i amb ganes de preparar la propera!


Mapa del recorregut




Mapa de relleu




Inici de la ruta al pàrquing del final de la carretera que s'endinsa a la Vall d'Incles. Molta gent a diferència d'ara fa tres setmanes, es nota que tallen la carretera a les 9h. Tot i així, son les 8h clavades i començo a caminar




Circulo en sentit est pel sender que puja als estanys de Juclà. En poca estona bifurcació clara de camins. Agafo el camí de la dreta per circular en sentit sud-est en direcció el refugi del Siscaró




El camí ben marcat amb punts grocs, s'enfila enmig de bosc de pi negre i neret. Sempre paral.lel en sentit contrari al Riu del Siscaró




No tardo en superar aquest primer resalt i entro al Pla del Siscaró on hi ha ubicat el refugi.. En aquest punt s'ajunta la circular. Per l'ascens em dirigiré cap al Refugi del Siscaró (2145m), per tornar ho faré pel coll que es veu al fons a la dreta




Avanço còmodament enmig de les aigües tranquil.les del Pla del Siscaró, mentre vaig mirant-me el cordal pel qual circularé en unes hores. Al centre s'alça el que serà el darrer cim del dia: Cap del Port (2752m)




El Refugi de Siscaró (2145m) queda a l'esquerra del pla. En aquest punt el sender s'allunya del Pla de Siscaró només passat el refugi. El camí remunta el pendent que puja per darrera el refugi per superar un segon resalt




Les marques son presents i el camí es dibuixa enmig de l'herba verda, el sentit de la direcció és evident




El sender va fent ziga-zagues enmig del fort pendent, tot i així és ben costerut. A la imatge el Pla de Siscaró al complet amb el refugi a la part inferor dreta de la imatge, encara a l'ombra




Superat el segon resalt del dia entro a la zona de les Basses del Siscaró, on veig per primera vegada els primers objectius del dia. A l'esquerra s'eleva el Pic del Siscaró (2636m), a la seva dreta la Portella del Siscaró (2549m) per on guanyaré el cordal. A continuació, tota la cresta del Siscaró




Creuant una de les Basses del Siscaró, amb aigües cristalines. En aquest punt em disposo a esmorzar i també a hidratar-me tant com puc. Porto 1,5l d'aigua que hauré de gestionar de la millor manera possible




Em vaig acostant a la Portella del Siscaró (2549m), a l'esquerra el Pic del Siscaró (2636m)




Mentre vaig pujant, observo com la Cresta del Siscaró va canviant de forma. Ja tinc ganes de negociar-la




Arribo a la Portella del Siscaró (2549m). Ara toca enfilar fins el cim. La opció més fàcil crec que és passar per les zones herbades de sota la roca i encarar la cresta per la dreta




Arribo a la cresta on ja puc veure el recorregut que em queda fins el cim, visible al fons. Crestejar en suau ascens




Tram de cresta que porto recorregut. La cresta continua cap al Pic d'Escobes (2779m)




Arribo al Pic del Siscaró (2636m), primer cim del dia i tot i ser el més baix, el que ofereix de bon tros les millors vistes. Cap a l'est la Vall i Circ del Siscar a França




Cap al sud, el recorregut que seguiré pel cordal que tanca el Circ del Siscar. A la part inferior la Portella del Siscaró (2549m), tot seguit la cresta del Siscaró que culmina a la Tossa del Cap de Siscaró (2819m), després el Pic de la Cabaneta (2818m) i a l'esquerra tancant el circ el Roc Meler (2811m)




Aquesta és la zona per on he pujat. Es poden veure bé les dues Basses del Siscaró. Al fons centrat, s'eleva el Cap del Port (2752m)




Al nord-oest s'eleva la imponent Pic de la Tosa de Juclà (2696m), que tinc molt a tocar. Quan preparava la ruta vaig plantejar-me començar per ell, però no sabia quina cresta em trobaria per arribar fins on sóc ara, per tant vaig descartar la opció i deixar-lo per una altra ocasió




Cap al nord, els dos Estanys de Juclà amb el Pic de la Pala de Sobre l'Estany (2626m) damunt d'ells. El mapa dóna la opció de saltar a aquest vessant nord prenent una desviació després de seguir un tram de cresta direcció el Pic d'Escobes (2779m). Així també es podria completar una bonica circular tornant pel camí que baixa dels Estanys de Juclà




Sensacional estampa del Pic de Rulhe (2791m) i el Pic d'Escobes (2779m) amb el segon estany de Juclà donant vida. Moments per reflexionar i donar protagonisme a la darrera sortida ara fa tres setmanes, con vaig trepitjar el cim d'aquests dos grans, la satisfacció m'envaeix i em motiva a continuar amb els objectius d'avui. He abandonat el Pic del Siscaró (2636m), desfet el camí fins la Portella del Siscaró (2549m) i ja estic en plena Cresta del Siscaró




La cresta comença suau, no caldrà ni fer servir les mans. Després he de superar uns gendarmes baixos que volto pel cantó francès sense cap tipus d'exposició. Més endavant començo a trobar agulles més estretes, algunes les grimpo i desgrimpo amb compte i altres les flanquejo per terreny herbat amb certa exposició. La part final consta de dos grans diedres que s'eleven imponents amb força verticalitat. El primer el grimpo fins la meitat per anar a buscar la obertura de la imatge, que em permet saltar al vessant andorrà per flanquejar-lo per la dreta. Aquest és el pas més complicat que he trobat, resalt de dos metres, però hi ha un petit replà que evita el pati en cas de caiguda i dóna molta seguretat




Imatge del resalt un cop superat al centre de la imatge




Imatge del resalt i el recorregut desfet, sempre amorrat a la paret, vaig perdent metres per superar l'obstacle




Flanquejo per aquestes pendents herbades sense problema per tornar-me a situar dalt la cresta. Al fons ja veig la Tossa del Cap de Siscaró (2819m), abans però em caldrà superar el darrer obstacle que es veu al centre




El pas de la història deixa imatges a plena cresta com aquestes, els grans rocs desplomats, s'han sabut col.locar i guanyar el seu lloc que han mantingut fins el dia d'avui




Tram de cresta recorregut amb el Pic de la Tosa de Juclà (2696m) a l'esquerra, el Pic del Siscaró (2636m) al centre i el Pic d'Escobes (2779m) a la dreta




Sensacional la Vall del Siscar pel vessant francès, perdut en les alçades, gaudint com el que més




Darrer gendarme del dia a superar. M'ho miro i verifico. Les ressenyes que he llegit el flanquejen per la dreta. De fet, el flanqueig per l'esquerra és massa exposat i escalar-lo de dret molt arriscat sense saber com serà la baixada. Arribo als seus peus i miro bé la opció de despenjar-me per la dreta




Sense cap complicació i seguint sempre el rastre de l'herba, em despenjo pel vessant andorrà seguint una estreta vira que va voltant el gendarme per la seva base




Aquesta és la única fita que m'he trobat en tota la cresta. De fet és una fita important, ja que marca el pas on hem d'aturar el descens per començar a flanquejar en horitzontal. Baixant enganxat a la paret es troba bé, per si de cas, m'he encarregat de fer-la més visible. Les Basses del Siscaró sempre visibles pel vessant andorrà




Les dificultats de la cresta s'han acabat i ara toca afrontar un duríssim ascens fins la Tossa del Cap de Siscaró (2819m). A la imatge, la cresta del Siscaró que culmina al Pic del Siscaró (2636m), per la dreta marxa la cresta que va al Pic d'Escobes (2779m) amb el Pic de Rulhe (2791m) governant la zona




Ja diviso la Tossa del Cap de Siscaró (2819m), la pujada es fa llarga i feixuga, molt pendent en molt poc tros i sense rastre de sender




Tossa del Cap de Siscaró (2819m), segon cim i cota més elevada del dia. Cap a l'oest l'estany de les Canals Roges amb el Cap del Port (2752m) a l'esquerra. Al centre, es divissa a mitges l'estany del Siscaró, lloc per on passaré durant el descens




Cap a l'oest, tot el recorregut utilitzat per l'ascens al cordal amb el Pla del Siscaró al centre i una de les Basses del Siscaró a la dreta. Una mica més amunt del Pla del Siscaró, es pot divisar el Pont de la Baladosa, on he iniciat la ruta




A la dreta de la fita cimera, el Pic del Siscaró (2636m), la Portella del Siscaró (2549m) i una part de la Cresta del Siscaró




Cap al sud, el Pas de la Casa, amb la Tosseta de l'Esquella (2861m) al fons damunt seu, i els dos Pics d'Envalira a la dreta (2827m-2821m) i el Pic d'Engaït (2776m) a la dreta




Deixo la Tossa del Cap de Siscaró (2819m) i pel fil del cordal i planerament de seguida arribo al Pic de la Cabaneta (2818m) que ofereix unes genials perspectives del Pic d'Escobes (2779m) a l'esquera, la cresta d'Alba amb el Pic de l'Alba (2764m) al centre i el Pic de Nérassol (2633m) a la dreta.
Compte, no confondre amb el Pic de la Cabaneta (2863m) de la Vall de Ransol




Pic de l'Alba (2764m) a l'esquerra amb el punxagut Pic de Regalécio (2569m) al costat de la marcada Portella del Siscar (2441m) del cantó francès. A la dreta de la portella, el llom que puja al Pic de Nérassol. A la part inferior, l'Estany del Siscar francès




Tossa del Cap de Siscaró (2819m) vista des del Pic de la Cabaneta (2818m) i el suau recorregut que els enllaça




I el recorregut que em tocarà seguir fins el Roc Meler (2811m). Tot i que hauré de baixar uns metres per tornar a pujar, queda clar que aquests tres cims s'enllaçen ràpidament i sense cap dificultat




Vistes des del Pic de la Cabaneta cap al sud la carretera que uneix la frontera Andorrana amb el Pas de la Casa. Al damunt l'espectacular cordal de múltiples cims que tanquen amparen aquesta zona. D'esquerra a dreta: Pic de Fontfreda (2738m) - Pic de les Valletes (2793m) - Puntes de la Vinyola (2814m) - Pics de Font Negra (2830m, 2877m, 2852m) - Tosseta de l'Esquella (2869m) - Pics d'Envalira (2823m, 2818m) - Pic d'Engaït (2776m)




Cap al nord-oest s'eleva la Pica d'Estats (3143m), amb el Pic Verdaguer (3129m) a la seva esquerra. El Montcalm destaca per la dreta (3077m)




Massís Pica d'estats, sota seu la Collada dels Meners amb el Pic de la Serrera (2913m) i el Pic de la Coma de Senyac (2856m) a la dreta




Deixo el cim del Pic de la Cabaneta (2818m) i en pocs minuts arribo al Roc Meler (2811m), punt de recorregut més allunyat del punt d'inici




Pic de la Cabaneta (2818m), Tossa del Cap de Siscaró (2819m) i Cresta del Siscar observats des del Roc Meler (2811m)




Vall del Siscar a França, des del Roc Meler (2811m) es veu bé l'inici de la Vall del Siscar. En primer terme s'eleva el Pic de Nérassol (2633m), al centre el punxagut Pic d'Auriòl (2695m) amb la Vall de Vésines endinsant-se, una mica més a la dreta el Puig Pedrós de Lanós (2842m) amb el Coma d'Or (2826m) al costat. A la dreta de tot treu el nas el Carlit (2921m)




Zoom cap al Carlit (2921m). La carena segueix amb el Coll dels Andorrans (2749m), el Pic de les Xemeneies (2878m), el Pic oriental de Collroig (2894m), el Collroig occidental (2833m) i la Serra de la Portella de Bac d'Ortella. A la dreta el Coll de Puymorens amb la marcada Coma d'en Garcia i la Cresta dels Llosers




Em despedeixo del Roc Meler (2811m) i del Pas de la Casa i les seves muntanyes




Ja he sobrepassat el Pic de la Cabaneta (2818m). Ara tinc que seguir pel mateix camí fins gairebé arribar a la Tossa del Cap de Siscaró (2819m), al centre de la imatge. Després agafaré el llom que marxa per l'esquerra




Ja sóc al llom que em durà al Cap del Port (2752m) a la dreta de la imatge. A partir d'ara tot un seguit de curtes pujades i baixades amb traçes de corriol sense cap complicació tècnica. He trobat extrany que no surti marcat al mapa de l'Alpina. M'intento mantenir sempre al límit del cordal per gaudir de les vistes d'ambdós vessants. La ruta de descens marcada al mapa i la que segueix la majoria de muntanyencs, es despenja per la dreta de la imatge fins arribar a l'Estany de les Canals Roges i d'aquí saltar a la cubeta de l'Estany del Siscaró. Al fons el sector del Circ dels Pessons i Montmalús




Arribo a un primer punt alt tot carenejant, no apareix anomenat cap cim als mapes però ofereix boniques perspectives del Pic de la Cabaneta (2818m) i del Roc Meler (2811m), amb el Carlit (2921m) al fons a la dreta




El Cap del Port (2752m) al fons. Veig que hauré de pujar i baixar un parell de vegades més abans de guanyar el darrer cim. Són desnivells d'uns 100m aproximadament, curts però amb pendent moderat




En primer terme l'Estany de les Canals Roges i el recorregut fins arribar a l'Estany del Siscaró i les Basses dels Basers, damunt dels estanys s'eleva la Tossa d'Incles (2571m)




Mentre vaig avançant pel límit del cordal, cap al sud veig la zona de la Comarqueta amb les muntanyes del Pas de la Casa al fons




Darrer tram de descens/ascens per arribar al Cap del Port (2752m)




Treballant els darrers metres d'ascens i parada obligatòria a divisar l'Estany de les Canals Roges als meus peus, amb l'espectacular Pic d'Anrodat (2730m) al centre




Arribo al cim del Cap del Port (2752m), darrer del dia. Moment per saborejar les vistes i veure els nous vessants de les muntanyes, recompensa ideal a canvi de d'avançar metres




Sensacional zoom del vessant sud-oest del Pic d'Escobes (2779m), amb el Pic del Siscaró (2636m) a la part inferior esquerra de la imatge i la cresta del Siscaró avançant cap a la dreta




La Tossa del Cap de Siscaró (2819m), el Pic de la Cabaneta (2818m) i el Roc Meler (2811m) ja queden lluny. Vaig donant forma a la volta




Foto de cim al Cap del Port (2752m)




I ara sí, el definitiu descens fins al punt de partida. De moment circularé pel bonic cordal que avança sense desnivell




Traces de corriol fresat es dibuixen dalt el cordal. És un plaer caminar per una zona com aquesta




Ara em toca un petit descens per seguir pel mateix cordal que gira a l'esquerra cap al Port Dret (2568m). Aproximadament a la part central de la imatge, deixaré el cordal per anar a buscar el Pas de les Vaques que es veu lleugerament a la dreta. Al fons les pistes de l'estació d'esquí Soldeu el Tarter




En aquest punt deixo el cordal i baixo directament fins el Pas de les Vaques on enllaçaré amb el GRP. Al fons tres dels grans, d'esquerra a dreta, el Pic de l'Estanyó (2915m), Pic de la Cabaneta (2863m) de Ransol i el Pic de la Serrera (2913m). A la dreta destaca el Pic de la Coma de Varilles (2759m)




Pas de les Vaques amb el Pic de l'Estanyó (2915m), Cabaneta (2863m) i Serrera (2913m) decorant de fons




Cap a l'oest un indefinit sender ens portaria a Soldeu




Jo aniré en sentit nord on un curt descens em portarà a l'Estany del Siscaró




Basses del Basers necessitades d'aigua. El Pic d'Anrodat (2730m) destaca al fons




A meitat de baixada, val la pena parar-se a contemplar l'Estany del Siscaró amb el Pic de la Tosa de Juclà (2696m) elevant-se damunt d'ell. A la seva dreta el Pic del Siscaró (2636m) amb la Portella del Siscaró (2549m) i la trencada cresta del Siscaró a la dreta, amb bona part del recorregut de pujada fins guanyar la cresta




Moments de silenci per relaxar-me escoltant la natura i veient alguna truita saltar




Després de descansar una bona estona i menjar una mica d'entrepà i fruita, em disposo a seguir el descens. Deixo enrere l'Estany del Siscaró i contemplo el Cap del Port (2752m) on intercanviava paisatges feia una estona




Muntanyes amb roques i pedres que hi semblen posades amb delicadesa, el microclima de la zona afavoreix unes boniques tonalitats de verd, que són difícils de transmetre fins hi tot amb imatges




Segueixo el descens amb el proper objectiu de creuar el bonic Pla de Siscaró al centre de la imatge. A les parts altes, per l'esquerra la Cresta del Siscaró i al centre el Pic de la Tossa de Siscaró (2819m)




Un descens molt divertit, ja que a mesura que vaig perdent alçada i vaig avançant, l'escarpada Cresta del Siscaró va prenent formes diferents. Aquesta és una ampliació de la mateixa amb el Pic del Siscaró (2636m) per l'esquerra




Zoom al tram més retallat de la cresta del Siscaró. Lleugerament a la dreta es pot veure bé el tram herbat que baixa enganxat a la roca per superar el darrer esperó, després la inclinada canal que inicia uns 200m de fort desnivell que ens porta a la Tossa del Cap de Siscaró (2819m)




Arribant al Pla del Siscaró, al fons a la dreta s'eleven els cims que formen la Cresta de Juclà amb l'Alt de Juclà (2569m) com a punt més elevat




Tot un plaer passejar pel Pla del Siscaró i gaudir de les boniques formes que dibuixen les seves tranquil.les aigües. Per l'esquerra la Tossa del Cap de Siscaró (2819m), per la dreta el Cap del Port (2752m)




Just acabat de creuar el Pla de Siscaró, punt on enllaço la circular, deixo el GRP que es dirigeix al Refugi de Juclà (2313m) i repeteixo el que serà el darrer tram de ruta, ara en descens




Arribo al Pont de la Baladosa (1845m) just a l'hora de fer el café. Quedo esparverat de la múltitud de gent que hi ha, molts escampats per la muntanya, molts a la terrassa del bar, els petits autobusos no paraven d'entrar i treure turistes de la zona, quin contrast amb farà tres setmanes. Tot i així, em prenc el meu moment i busco una bona posició al Riu d'Incles per reposar i activar els meus peus en un tram de corrent que m'ha deixat com nou, mentrestant, poso a refrescar una ampolla d'aigua i em remullo cara i cap. Ara el recorregut de tornarda amb una bona música, on començaré a digerir totes les noves sensacions captades en una altra gran jornada d'alta muntanya!





4 comentaris:

Miguel cañameras ha dit...

Buff Carles, ara si que veig que anem quasi plegats, aquesta volta fa temps que la tinc marcada però hem tirava cap al darrere la part de la cresta del Siscaro, no sabia si hi podria passar amb la gossa i ara veig que ho tinc un xic complicat per fer amb ella, millor sol o anar dues persones per ajudar-la si es necessari.

Molt bon repor, la foto del Escobes i Rulhe feta des de el primer cim es brutal, felicitats.

salu2

Carles Gutiérrez Burniol ha dit...

La cresta cal anar parant per escollir la millor opció, tu la faries sense problema, però la gossa no se fins on pot arribar... Una volta molt recomanable, val la pena fer la cresta nomès per fer el pic del siscaro, el més baix però el millor. Hi tornaria nomès fer fer-lo :)
Gràcies Miguel, anirem preparant cosetes!
Una abraçada!

David Bonilla ha dit...

Hola Carles,

Quin gust tornar a llegir les teves cròniques.
Tela la ruta que has fet, tant per la duressa com pel punt técnic i picant de la cresta.
Me l'apuntaria, però no se jo si seria capaç de fer aquests pasos tant exposats.
Ara a continuar gaudint de la montanya.

Salut i montanya!!!

Carles Gutiérrez Burniol ha dit...

Hola David! Lo dificil de la cresta es escollir la millor opció, segur q algun moment t'hi acostes, encara ens queda molt recorregut per fer.
M'alegra veure't per aqui!